BarcelonaLes entitats socials temen que després del 31 d'octubre, que és quan venç la moratòria antidesnonaments aprovada pel govern espanyol durant la pandèmia, es podria produir una autèntica allau de desnonaments a Catalunya. En concret, uns 26.000, gairebé el doble dels 15.000 que es van registrar el 2013 i que són el rècord fins ara. A més a més, després que el Tribunal Constitucional tombés la llei d'habitatge catalana, es calcula que hi ha unes 3.200 famílies vulnerables que no han pogut renovar el seu lloguer social, i que ara per tant poden quedar-se sense casa. Tot apunta, doncs, que a mitjans de tardor es produirà una crisi habitacional de grans proporcions a Catalunya, i que per evitar-la, o almenys minimitzar-ne al màxim els efectes, caldrà posar-s'hi a treballar immediatament.
El primer pas que ja han fet les mateixes entitats és proposar una nova llei que recuperi la majoria de millores socials que preveia la norma tombada. Un dels aspectes més problemàtics és que el Constitucional va anul·lar l'obligatorietat que tenien els grans tenidors d'oferir primer, i renovar després, el lloguer social a les persones vulnerables. Aquesta decisió, conjuntament amb la crisi econòmica provocada per la pandèmia, ha deixat moltes persones al caire de l'abisme. Aquesta és una de les moltes reformes que s'han de mirar de recuperar amb la nova llei, que té el suport al Parlament d'ERC, Junts, els comuns i la CUP. Això sí, buscant la manera perquè passi el filtre del TC, tot i que amb el biaix conservador que té l'actual alt tribunal serà complicat.
Igualment, aquesta ha de ser només una pota d'una estratègia molt més àmplia per resoldre el problema de l'habitatge, sobretot a la ciutat de Barcelona, on els preus de mercat són prohibitius per a moltes famílies. La Generalitat i els ajuntaments han de posar en marxa un pla ambiciós de construcció d'habitatge públic de lloguer que pressioni els preus a la baixa i permeti que els joves es puguin emancipar més aviat del que ho fan ara. Aquesta construcció d'habitatge es pot enfocar també a través de la rehabilitació d'edificis. Recordem que un dels punts als quals Pedro Sánchez ha anunciat que vol dedicar una part dels fons europeus Next Generation és la conversió en sostenibles energèticament de molts habitatges que avui dia no ho són i que generen un consum excessiu de llum i gas, cosa que, al seu torn, pressiona els preus cap amunt.
Es tractaria, doncs, de combinar un impuls a la rehabilitació verda d'habitatges amb una política social que permeti resoldre la manca d'habitatges públics per a famílies vulnerables i per a joves. La inclusió d'un preu de referència de lloguer ha servit per impedir una bombolla alcista, però els experts no s'acaben de posar d'acord sobre el seu impacte real. Per això cal començar a pensar tant en el curt termini, amb l'emergència habitacional de la tardor, com en el llarg, per posar les bases d'un accés a l'habitatge molt més equitatiu i intergeneracionalment just.
