Educació: la revolta del pensament científic
El món educatiu segueix desorientat. Els resultats no acompanyen i les administracions no se'n surten. Canvien els governs, segueix el malestar. La bona notícia és que hi ha símptomes de reacció, no en el sentit d'involució, sinó de moviment dels protagonistes. Si més no això és el que ara ha passat amb els docents de ciències, que han agafat el bou per les banyes per denunciar el retrocés en hores de docència i en coneixements científics entre els alumnes d'ESO. És important que els col·lectius directament implicats es reivindiquin i marquin línies d'actuació. El mateix es pot dir amb les experiències d'alguns centres, tant públics com concertats, d'autoavaluació entre mestres i professors. Dintre de l'Estat, Catalunya és de les comunitats amb més mestres que mai han estat avaluats (34%). De nou, la resposta dels afectats en alguns casos ha estat fer ells la feina. Prendre la iniciativa té riscos, però sempre és millor que restar immòbil. És important fer-se preguntes i posar-se en marxa per buscar i reclamar solucions.
Els docents científics han fet el que saben fer: posar ciència (dades objectives, mètode) a la situació que viuen. El resultat de la seva recerca és que els alumnes d'ESO de Catalunya són els que menys hores dediquen a l'estudi de ciències de tot l'Estat, segons l'informe que ha elaborat la plataforma Ciències en Perill, col·lectiu format per un miler de docents de matèries científiques. Han analitzat el temps setmanal per curs que els centres catalans dediquen a aquestes assignatures, així com les competències assolides per l'alumnat, i han conclòs que hi ha grans diferències respecte a altres comunitats autònomes. La Rioja està al capdavant en hores setmanals per a matèries obligatòries de ciències (14 hores), a mitja taula hi ha el País Basc (11 hores) i Madrid (10 hores), i, a la cua, Catalunya (8 hores). Aquestes dades arriben poc després de l'anunci de la conselleria d'Educació que unificarà a primer de batxillerat, a requeriment del ministeri, quatre matèries de la modalitat de ciències en dues: biologia i geologia i ciències ambientals passaran a ser una, i física i química una altra.
L'alarma, doncs, sembla justificada. Una alerta que s'afegeix a la preocupació, que ve de lluny, de pèrdua de pes de les humanitats (literatura, història, filosofia) tant a l'ESO com al batxillerat. I encara podríem afegir-hi les llacunes en les assignatures base de matemàtiques i llengua. Atesa l'autonomia dels centres, l'àmplia casuística existent i la diversitat de mètodes, no resulta fàcil comparar ni dilucidar en quin punt som exactament a l'hora d'assentar coneixements troncals entre els alumnes. Però si tothom té la sensació que es fa curt en el seu àmbit, vol dir que alguna cosa no s'està fent bé. Cal, per tant, abordar la qüestió amb dades, sentit comú i valentia. Analitzar bé on som i corregir desequilibris. La revolta dels docents científics és un nou avís, un més, que no es pot negligir sinó agrair.