L'enèsim gir tàctic de Pedro Sánchez
BarcelonaCal veure-ho per creure-ho. Els teleespectadors van assistir ahir atònits a l'enèsim gir tàctic de Pedro Sánchez, que de renegar del suport d'Unides Podem i vetar Pablo Iglesias va passar a abraçar-s'hi i a anunciar un acord per a un govern de coalició. La política obliga sovint a aquests girs de guió, però en aquest cas és evident que per a aquest viatge no calien alforges, ja que el mateix acord era perfectament viable a l'estiu si tots dos, sobretot Sánchez, haguessin tingut una mica més de cintura i visió política. El resultat de l'aposta de Sánchez per repetir eleccions és a la vista de tothom: una dreta reforçada i una extrema dreta disparada, mentre que tant el PSOE com Unides Podem han retrocedit.
La rectificació de Sánchez, així com l'escenificació de l'acord al Congrés de Diputats, és el tipus de maniobra que agreuja el desprestigi de la política, un àmbit on cada cop és més difícil trobar exemples de coherència i maduresa. I és que el president espanyol va arribar a dir que "no podria dormir" si hi hagués ministres d'UP. Tot i així, encara que sigui tard i malament, benvinguda la rectificació, perquè un govern PSOE - Unides Podem és l'únic, de totes les combinacions possibles, que té possibilitats d'esdevenir estable (amb la majoria de la moció de censura) i és també l'únic que pot oferir una escletxa, per mínima que sigui, al diàleg en el conflicte polític entre Catalunya i Espanya.
Sobre aquest punt cal dir que la literalitat de l'acord entre el PSOE i Unides Podem és especialment decebedora quan parla de Catalunya. Afirmar que "el govern d'Espanya tindrà com a prioritat garantir la convivència" és assumir el relat de la fractura social i de la resposta policial que agita la dreta cada dia. A Catalunya no hi ha un problema de convivència entre dues comunitats, cosa que es pot comprovar cada dia als nostres pobles i ciutats, sinó un conflicte de naturalesa política no resolt que té el seu correlat al carrer en forma de protestes.
En realitat el redactat del text sembla més pensat per aconseguir l'abstenció de Ciutadans o fins i tot del PP que per seduir els grups independentistes. I això hauria de preocupar Iglesias i els comuns. El PSOE ja ha mostrat la seva predilecció perquè el govern amb Unides Podem pugui tirar endavant sense els independentistes, és a dir, amb Cs. Però no ho tindrà fàcil.
Per això esperem que en els pròxims dies i setmanes, quan Ciutadans deixi clara la seva oposició al govern Sánchez-Iglesias, el líder del PSOE baixi del carro i accepti tornar al moment previ a la manifestació de Colón de la triple dreta, al paradigma de la Declaració de Pedralbes. És a dir, reconèixer els partits independentistes com a interlocutors en una taula de diàleg i acceptar que som davant d'un conflicte polític. Aquest és l'únic camí si de veritat vol avançar en una solució al plet i, de passada, dotar la legislatura d'estabilitat. Tota la resta serà insistir en els errors del passat i, per descomptat, obrir la porta de bat a bat a la dreta més rància.
