Una menor inconscient, cinc homes, una arma, i no hi ha violació
BarcelonaEls fets provats a la sentència són clars. Una noia de 14 anys va anar de festa i, quan ja estava inconscient en estat d'embriaguesa, un jove que la coneixia d'abans, major d'edat, la va portar a una estança a part de la resta i no només la va violar sinó que, a més, hi va fer passar els seus amics perquè la violessin per torns. Un amic dels acusats, que ha quedat absolt, tenia una arma que va mostrar a altres assistents.
Tot i això, l'Audiència de Barcelona, en la sentència que va fer pública ahir, no considera que es tractés d'un cas de violació; és a dir, d'agressió sexual, perquè no hi va haver "violència ni intimidació", ja que la noia, inconscient, no es va resistir. Això sí, els jutges reconeixen que ella no va donar el seu consentiment. Sembla difícil de creure, però és així d'insuportable. Semblava que amb el cas de la Manada de Pamplona, en què finalment el Tribunal Suprem va canviar la condemna d'abusos per agressió al considerar que l'entorn era d'intimidació i que el tracte va ser vexatori, s'hauria creat jurisprudència i més sensibilitat en aquests casos de violacions grupals. Però de nou tornem a veure com la llei, així com està escrita i com la interpreten molts magistrats, considera que la penetració no volguda a una dona no es pot considerar violència. Sembla increïble, no només que això sigui així sinó que no s'hagi canviat la llei ja per adaptar-la al sentit comú i a la justícia.
Ara, però, la Manada de Manresa torna a posar sobre la taula el masclisme subjacent que hi ha a la legislació espanyola, en què la dona, que majoritàriament és la víctima, sempre és la qüestionada, l'assenyalada i, a sobre, no se li atorga ni el dret bàsic de decidir amb qui vol o no vol mantenir relacions sexuals. El fet que els jutges considerin gairebé un atenuant que els acusats van poder fer el que van voler amb ella sense necessitat d'intimidar-la, ja que estava inconscient, és sorprenent i demostra aquesta mentalitat d'"Ella s'ho ha buscat" que encara és en l'inconscient de bona part de la societat. Com és possible que encara hàgim de conviure amb aquesta percepció abusiva i masclista?
El judici, fet sota l'ombra de la sentència pel cas de Pamplona, ha estudiat les proves i els testimonis de la víctima i dels seus companys, així com dels acusats. Tothom té dret a defensa i calia aclarir quina responsabilitat tenia cada un d'aquests homes en els fets. De fet, dos han quedat absolts, al quedar provat que no van participar en els fets. Però el que és escandalós, de nou, d'aquesta sentència és que dona per provats els fets i, tot i així, no considera que la qualificació que mereixen sigui la de violació. És veritat que hi ha hagut condemna, dura, d'entre 10 i 12 anys i 10 anys més de llibertat vigilada, però cal tenir clar que no es tracta de venjança ni de més o menys penes, que també, sinó que no pot ser que el Codi Penal encara minimitzi la violació com ho segueix fent ara.