Dúmping fiscal i catalanofòbia
BarcelonaEl president andalús, Juan Manuel Moreno Bonilla, ha decidit emular la Comunitat de Madrid de Díaz Ayuso i bonificar al 100% l'impost de patrimoni en el marc de les seves competències. És una decisió discutible si en un moment de crisi com l'actual és oportú renunciar a ingressos tributaris que provenen dels segments més rics de la societat, en aquest cas 17.000 contribuents que tenen un patrimoni superior a 700.000 euros. Però és que Moreno Bonilla ha fet un pas més i ha explicat també com pensa compensar aquesta caiguda d'ingressos: atraient contribuents d'altres comunitats autònomes, i en concret de catalans. O sigui, fent dúmping fiscal a cara descoberta per perjudicar un territori concret, en aquest cas Catalunya. Aquesta barreja de dúmping fiscal explícit i catalanofòbia resulta lamentable, i com sempre cal fer l'exercici invers: algú s'imagina el president Aragonès fent una crida pública als empresaris andalusos a empadronar-se a Catalunya perquè aquí trobarien més facilitats? Quina seria la resposta de les autoritats andaluses? Quin seria l'escàndol a Espanya?
Però és que fins i tot a Europa, on hi ha països com Irlanda o els Països Baixos que practiquen aquest dúmping fiscal, es guarden molt de fer crides públiques a empresaris d'altres països perquè hi hauria una crisi d'àmbit europeu. Però a Espanya el desvergonyiment quan es tracta de Catalunya no penalitza.
Pel que fa a la qüestió de fons sobre l'impost de patrimoni hi ha diferents consideracions a fer. La primera és que el debat al voltant d'aquest impost és totalment lícit, ja que el mateix Zapatero el va suprimir el 2008 i després el va haver de recuperar a correcuita el 2011 quan la crisi econòmica va enfonsar la recaptació pública. I una majoria de països europeus ja no el tenen com a tal, cosa que no vol dir que no gravin aquest patrimoni amb altres fórmules. Els experts consideren que hi ha alternatives per gravar la riquesa al marge d'aquest impost. Ara bé, el que no és acceptable és que les comunitats autònomes ho facin servir per perjudicar el veí i la dreta per plantejar una batalla ideològica a l'esquerra en plena crisi per la guerra a Ucraïna.
Finalment, en el cas de l'estat espanyol tot el tema fiscal està viciat d'origen. Per què? Doncs perquè les comunitats autònomes del PP abaixen impostos amb una mà i reclamen més recursos a l'Estat amb l'altra, de manera que no assumeixen el cost de la pèrdua de recaptació. En el cas de Madrid, a més, s'ha d'afegir l'efecte capital, que compensa de llarg les pèrdues i ha permès a Ayuso convertir aquesta comunitat en una mena de paradís fiscal per a rics.
Mentrestant, el PSOE s'escuda en la negociació del finançament autonòmic (que ni hi és ni se l'espera) per no moure fitxa, mentre els grups sobiranistes entren en contradicció, perquè l'única manera d'acabar amb el dúmping fiscal és amb una certa harmonització fiscal, és a dir, fixant un mínim per a tot l'Estat. Una solució que és justament la que es vol implantar a escala mundial amb l'impost de societats, fixant un mínim del 15% per impedir el dúmping fiscal.
