Dubai: 'greenwashing' o pas endavant?
La COP28 arrenca aquest dijous a Dubai. No ho fa en les millors circumstàncies per dos motius evidents: perquè no s'estan complint les exigències de la Cimera de París del 2015 per frenar l'emissió de gasos d'efecte hivernacle –les últimes cimeres de Glasgow i Egipte no van ser prou resolutives– i perquè el país que acull la cita és un dels grans productors mundials de petroli, i hi ha la sospita plausible que pot aprofitar-la per assegurar-se el negoci. Així doncs, ni els precedents ni el present resulten gaire afalagadors. El clima no és gens propici. Les ONG climàtiques han posat el crit al cel, la majoria de governs i la mateixa ONU de moment miren cap a una altra banda, i en conjunt les expectatives d'acords són baixes, cosa que preocupa, i molt, als científics. I que ens hauria de preocupar a tots els ciutadans del món. Realment estem jugant amb el futur del planeta amb una frivolitat increïble. Tots som responsables de la situació creada, però ningú acaba d'assumir responsabilitats de debò. I no sembla que de Dubai en surtin compromisos ambiciosos ni una consciència superior per complir-los. Si aquest pronòstic resulta erroni, ho haurem de celebrar.
De moment no està previst que la COP28 compti amb la presència dels líders de les dues grans potències mundials (i els dos dels països més emissors de gasos d'efecte hivernacle), els Estats Units i la Xina. Biden i Xi en principi no hi aniran. Un altre mal auguri que rebaixa les expectatives de consensos factibles. Al final tampoc no hi podrà assistir el papa Francesc, que ha exercit sovint una autoritat moral també en temes climàtics per ajudar a combatre el negacionisme, un altre escull que segueix present en l'àgora pública i política mundial. Però amb gestos i ètica no n'hi ha prou. L'emergència és gran i calen assoliments concrets, ràpids i eficaços. La humanitat està jugant amb foc.
La cimera de Dubai, doncs, és una nova cruïlla decisiva. Que l'escepticisme –per no dir pessimisme– que l'envolta com a mínim serveixi d'estímul per reaccionar. Que la paradoxa de tenir com a amfitrió un productor de combustibles fòssils generi almenys la suficient mala consciència per fer un pas endavant seriós en la seva limitació real. De fet, aquest és un dels grans reptes envoltats de polèmica i missatges contradictoris: al president de la COP28, que és alhora el conseller delegat de la petroliera estatal dels Emirats Àrabs Units, el sultà Ahmed al-Jaber, se l'acusa de voler aprofitar la cita fer créixer les seves exportacions de petroli i gas, però alhora ell assegura que vol tancar durant la COP28 "un acord de descarbonització del petroli i el gas" que comprometi empreses estatals i multinacionals de combustibles fòssils amb l'objectiu del zero net el 2050. El grup de països dins de la Coalició de la Gran Ambició (que inclou la UE, però no els EUA, la Xina o l'Índia) són els que més empenyen en aquesta direcció. Veurem fins on s'arriba. Els pròxims dies sabrem si estem davant d'un cas clamorós de greenwashing o si, al contrari, paradoxalment Dubai suposa un punt d'inflexió. Tant de bo.