La dreta judicial amenaça el poder legislatiu
BarcelonaDes de Catalunya, aquest dijous es feia impossible, veient la tempestuosa sessió al Congrés de Diputats, no recordar les jornades del 6 i 7 de setembre de 2017 viscudes al Parlament amb Carme Forcadell de presidenta de la cambra. Maniobres per forçar al màxim el reglament, grups abandonant l'hemicicle, insults, acusacions creuades de cop d'estat i, sobretot, l'amenaça que el poder judicial acabaria imposant-se al poder legislatiu fins al punt d'arribar a empresonar Forcadell. Aquest dijous hi havia fins i tot una protagonista d'aquelles jornades, la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, que ha volgut recordar a la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, les paraules que li va dir a Forcadell al Parlament.
Cinc anys després, la dreta política i judicial s'han alineat per intentar impedir una altra votació, però en aquest cas al Congrés. El Tribunal Constitucional, convertit ja de forma impúdica en un instrument polític més, s'ha reunit per decidir si bloquejava l'aprovació d'una norma que l'afecta a ell directament. Per sort, els magistrats progressistes han aconseguit ajornar qualsevol decisió a dilluns que ve, però l'amenaça continua latent.
La cambra espanyola està patint ara la intromissió del poder judicial que ja va patir el Parlament en el seu dia. I de fet no és el primer cop (per exemple, Marchena va obligar Batet a retirar l'acta a un diputat de Podem en contra de l'opinió dels lletrats de la cambra), però sí que seria la primera vegada que es fa enrere un canvi legal abans que s'aprovi definitivament, en aquest cas dijous de la setmana que ve al Senat.
L'excusa de la dreta política són la derogació de la sedició i la reforma de la malversació que el govern espanyol impulsa amb l'objectiu de rebaixar la pressió judicial sobre els encausats pel Procés, però en realitat el que està en joc és el control del Tribunal Constitucional. I per aconseguir-ho la dreta està sobrepassant cada dia tots els límits del que se suposa que hauria de ser el mínim respecte institucional a les regles de joc. El resultat és una crisi institucional sense precedents, amb enfrontaments entre diferents poders de l'Estat, i la creació d'un clima polític irrespirable i segurament incomprensible per a una majoria de la ciutadania.
Quan l'independentisme va forçar la màquina per desbordar el marc constitucional (sense estar preparat per a les conseqüències) va comprovar que l'estat profund no tenia límits a l'hora de defensar el que considera sagrat, que és la unitat de la pàtria. Ara aquest mateix estat profund, format per jutges, forces de seguretat i alts funcionaris, considera que el govern del PSOE i Unides Podem és una amenaça per a l'statu quo i li ha declarat la guerra. Del resultat del pols que s'està produint aquests dies, de si triomfa o no l'assalt de la dreta judicial al poder legislatiu, dependrà, en bona part, el futur de la democràcia espanyola.