El drama a les Canàries no s'atura
Mentre el discurs antiimmigració s’inflama a Europa i propostes com la del pla Meloni de deportar immigrants a Albània s’abracen des de partits que van molt més enllà de l’extrema dreta, continua el drama dels migrants que arriben a les Canàries per la ruta migratòria més perillosa del continent. L’ARA s’ha desplaçat a El Hierro per narrar com és el dia a dia de l’emergència humanitària a què s'enfronta l'illa des de fa mesos sense que governs i partits semblin tenir pressa per resoldre-la.
En tres dies d'aquesta setmana, el nombre de migrants arribats ha superat la població del petit poble d’El Pinar, que ha de brindar la primera acollida a persones que arriben, en molts casos, en unes condicions de salut molt precàries. Migrants que després de jugar-se la vida a bord de la pastera requereixen ingressos i cures d'emergència a l'únic centre hospitalari de l’illa, amb equips d’emergències desbordats, tocats físicament i emocionalment pel drama al qual assisteixen impotents. I després hi ha els morts, molts cops oblidats rere làpides identificades al cementiri local amb un número i prou.
Davant d'una situació límit, el govern canari continua enviant missatges d’auxili al govern espanyol. Però el diàleg entre l’executiu de Pedro Sánchez i l’oposició segueix incomprensiblement trencat. Cap avenç per al repartiment dels menors migrants –n’hi ha 5.600 sota tutela del govern illenc– entre les comunitats autònomes. El PP, pressionat per Vox, s’hi oposa rotundament i Sánchez busca guanyar temps demanant a Europa solucions conjuntes per afrontar la gestió de la immigració a tot el continent.
La realitat, però, és que de moment les possibles solucions sobre la taula a Brussel·les no són gaire prometedores. La Comissió Europea d’Ursula von der Leyen s'ha fet seu el pla Meloni enmig d’un discurs generalitzat que demana l’enduriment de la política migratòria i que deixa pràcticament sol el govern espanyol en el rebuig als camps de deportacions en tercers països. Es tracta d'una solució cara, contrària al dret internacional, com ja ha demostrat un tribunal italià, i sense garanties de poder acabar sent una realitat, però la proposta sembla anar en sintonia amb els vents que tristament bufen entre els estats membres.
El fet que fins i tot les objeccions d'Alemanya (governada pels socialdemòcrates) al pla Meloni siguin més de caràcter logístic que no pas humanitari és també una mala notícia de cara a bastir un bloc que treballi pel que cal urgentment: un debat seriós i constructiu sobre com millorar la gestió de les arribades, que no s'aturaran perquè les fronteres no poden impermeabilitzar-se. Calen solucions per atendre no només els que arriben sinó els que ja són al continent, polítiques que garanteixin la seva integració social i laboral en una Europa que, en molts casos, també els necessita. I cal que cap proposta ignori la línia vermella que és el respecte innegociable als drets humans.