El ministre de Transports, Óscar Puente, ha protagonitzat aquest dimecres una desafortunada intervenció al Congrés dels Diputats quan, davant les queixes dels partits independentistes sobre el caos a Rodalies que estan provocant les diferents obres que s'hi estan fent, ha respost amb aires de suficiència i zero empatia cap als ciutadans que en pateixen les conseqüències: "Expliquin-nos què prefereixen vostès, que tallem [les línies de tren] i treballem o que treballem mentre prestem el servei?", s'ha preguntat, abans de deixar clar que les incidències continuaran.
El que aquestes paraules de Puente no tenen en compte, però, és el doble càstig. Primer pels anys de desinversió que han anat deteriorant el servei fins a límits inimaginables i que han convertit aquest problema en un fenomen crònic. I, en segon lloc, perquè ara s’obliga els ciutadans a passar-se uns anys amb un servei encara més deficient amb l'excusa que s'estan fent les obres que s'haurien d'haver fet fa molts anys. El que hauria de fer Puente és demanar disculpes i adoptar una postura més humil, ja que els catalans no tenen cap culpa que els successius governs del PP i el PSOE (sí, també del PSOE) hagin incomplert de manera sistemàtica les seves promeses d'inversions ferroviàries, ja que una posada a punt quan tocava de les infraestructures hauria evitat el col·lapse actual.
Ara fa uns mesos, Foment del Treball va presentar un estudi en què xifrava en 42.000 milions d'euros el dèficit en infraestructures que ha patit Catalunya entre el 2009 i el 2023. Quin és l'origen d'aquest forat negre? Doncs la resposta la trobem en un estudi de l'Airef que afirmava que entre el 1990 i el 2018 Adif va invertir 56.000 milions en les línies d'AVE i només 3.700 milions en les Rodalies de tot Espanya. De fet, d'aquests 3.700 milions, el 47% van anar a parar a Madrid i només el 17% a Catalunya. Els ciutadans no són els responsables que unes prioritats d'inversió equivocades hagin provocat el desastre actual. Per això no se'ls pot renyar, com sembla que fa el senyor Puente, per queixar-se per les incidències que provoquen les obres. Es pot demanar paciència i comprensió, però abans s'han de posar tots els recursos possibles a oferir una alternativa.
També el govern de Salvador Illa ha de ser extremadament curós i aixecar la veu quan calgui davant el ministeri i Adif, ja que la seva missió és defensar els interessos dels ciutadans que pateixen els retards com una llosa. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha admès aquest dimecres que el servei és "fràgil, poc fiable i té mancances". Aquesta afirmació és un bon inici perquè reconeix la situació, però també planteja dubtes sobre quina ha estat la responsabilitat històrica del PSC en aquesta qüestió i si ha sigut prou contundent en la demanda d'una inversió més elevada per a Catalunya quan ha governat el PSOE. Ara tenen l’oportunitat de demostrar-ho amb fets.
