Diversificar l'economia i potenciar la indústria

Durant els primers sis mesos de l'any les exportacions catalanes han caigut, respecte al primer mig any del 2023, com no havien caigut des de la pandèmia. Catalunya va exportar entre el gener i el juny béns per valor de 50.400 milions d'euros, un 5,3% menys que el primer semestre de l'any passat. Les importacions també han baixat, però menys, de manera que el dèficit comercial –la diferència entre el valor del que exportem i el del que importem– ha augmentat un 19,5% i ha superat els 5.300 milions. No és la primera davallada de les exportacions des de l'esclat de la covid –el semestre anterior ja hi va haver xifres negatives–, però s'ha accelerat clarament. Les exportacions, de fet, han caigut a tot Espanya, però a escala estatal han caigut un 2,4%. Catalunya se n'ha ressentit més, però és que la davallada s'ha fet notar sobretot en tres dels sectors que lideren el comerç exterior català: el químic, l'automobilístic i l'agroalimentari. 

La caiguda de l'exportació està vinculada amb la salut de l'economia mundial i, sobretot, la d'Europa i la dels països amb els quals tenim més intercanvis. Alemanya, França i Itàlia són els principals socis comercials de Catalunya. La frenada de l'economia d'Alemanya, la primera economia d'Europa i enfocada al sector industrial, ja es va fer notar quan va tancar l'any passat amb una caiguda del 0,3% del PIB. El segon trimestre d'aquest any va tornar a davallar un 0,1%. També ha frenat l'economia dels Estats Units, i a la Xina la recuperació postpandèmica s'està allargant més que no a Occident. A més, les tensions comercials entre els EUA, la UE i la Xina, que han dut a imposar nous aranzels, també han afectat els intercanvis comercials. 

És d'esperar que un augment de la tensió comercial internacional i el refredament de les economies més importants, sobretot si són entre els principals socis comercials de Catalunya, es facin notar en les exportacions. Però això no vol dir que s'hagi de deixar de banda el sector industrial: al contrari, cal potenciar-lo, i especialment tots aquells negocis que hi puguin aportar més valor afegit, com el tecnològic i el farmacèutic. Així com els serveis –sí, incloent-hi el turisme– són claus per a l'economia catalana, la diversificació és l'única manera de fer-la resilient, capaç de resistir les crisis sectorials o generals que tard o d'hora passaran. 

Qualsevol monocultiu econòmic es converteix en una trampa quan aquell sector pateix o s'ensorra per raons endògenes o el context global. La dependència excessiva d'un sol tipus de negoci pot ser nefasta. Ara baixen les exportacions industrials, però en un altre context ho pot fer el turisme. Per tant, és imprescindible que el sector privat i les administracions s'aliïn per continuar impulsant la indústria i, especialment, la més productiva, la de més valor afegit. Catalunya és molt més que un país de sol, platja, paisatges i gastronomia. També és cultura i un país amb una llarga tradició industrial i comercial que no només no es pot deixar perdre, sinó que s'ha de fer créixer.