02/02/2023

Què ens diuen les xifres dels pressupostos de la Generalitat

2 min
Primer pla de la tablet amb els pressupostos de la Generalitat de Catalunya

Què ens diuen les xifres dels pressupostos de la Generalitat? De l'anàlisi del que han pactat ERC, el PSC i els comuns es desprenen dues coses prou evidents. La primera, que la reactivació econòmica postcovid mostra símptomes positius que permeten uns comptes de rècord, amb una xifra global que supera els 41.000 milions d'euros. La segona, que calia aprofitar aquesta conjuntura, que suposa també un rècord d'ingressos, per fer un important salt endavant en la despesa pública governamental. Sense acord, tot hauria sigut més lent i feixuc: la batalla partidista, que s'hauria traduït en un govern dèbil a mercè de l'oposició al Parlament, hauria portat a perdre oportunitats, hauria generat conflicte i incertesa. No és això, precisament, el que li cal a la societat catalana. El que li cal és confiança i seguretat a l'hora de comptar amb inversions, contractació i ajuts: al món empresarial i de l'emprenedoria, al col·lectiu dels treballadors públics (282.000, amb un creixement previst de 8.800 nous llocs, la majoria docents, més la consolidació de 12.000 interins), a les entitats socials per afrontar les situacions de precarietat enquistades (la seva tasca crucial pivota sobre el suport públic), al teixit cultural i al conjunt de la població.

En el capítol d'ingressos, resulta rellevant el creixement (un 20,6%) via model de finançament: es passa dels 20.900 milions del 2022 als 25.200 d'aquest 2023. Gràcies a l'increment de l'activitat econòmica, també augmenten (un 6%) les entrades per impostos propis i cedits, dels 4.600 del 2022 als 4.900 del 2023. La injecció extra dels Next Generation continua sent important, tot i una reducció significativa: de 1.900 a 963 milions. Pel que fa a la despesa, salut (11.910 milions, +6,2%) i educació (8.058, +4,1%) creixen i s'enduen, com és habitual, el gruix. Però entre les pujades, és significativa la del foment a l'activitat econòmica (700 milions, +38%) i la de cultura i llengua (473 milions, +23,9%).

Aquests pressupostos, el compliment de l'execució dels quals caldrà seguir estrictament, haurien de contribuir, doncs, a consolidar la reactivació econòmica malgrat la persistència de l'ombra de la guerra d'Ucraïna i la consegüent crisi energètica, i a reforçar un estat del benestar encara amb força febleses, entès de manera transversal com un altre pilar de progrés col·lectiu. Els números avalen tant l'aposta industrial com la social. En canvi, i paradoxalment (o potser no tant), les tres infraestructures que han estat a punt de fer perillar l'acord (la B-40, l'aeroport del Prat i el Hard Rock), totes elles envoltades d'una enverinada càrrega ideològica, no tenen cap concreció numèrica en els pressupostos, entre altres coses perquè la seva implementació no depèn directament del govern català. La batalla, en aquest terreny, ha estat més dialèctica i simbòlica que comptable, tot i l'evident importància de cara al model de país. Caldrà veure, en tot cas, fins a quin punt s'avança en el seu desenvolupament.

stats