Aquesta setmana comença el curs escolar, i ja fa dies que els equips directius treballen a ple rendiment per tenir-ho tot a punt. Són un puntal fonamental per al bon funcionament del sistema escolar, perquè d'ells depèn gairebé tot, des de l'aplicació de les directrius del departament fins a la gestió del pati o la qualitat acadèmica del centre. Aquest diumenge hi hem posat el focus, perquè es parla molt del que pugui fer el departament o un determinat conseller o consellera, i també de les reivindicacions dels docents, però no tant dels directors dels centres, la frontissa entre els dos, i la seva veu sovint queda infrarepresentada.
No sorprèn gaire que el primer que ens hagin dit els directors i directores amb els quals hem parlat hagi estat que un dels principals problemes amb què es troben és l'excés de burocràcia. Cada cop hi ha més instruccions, més demandes, més exigències des de l'administració, i això dificulta que puguin posar el focus en el lideratge pedagògic. Un estudi recent de l'OCDE establia que els directors escolars a Espanya inverteixen la meitat del seu temps només en fer papers i tràmits. Potser això explica, entre altres raons, per què gairebé la meitat dels directors de centres, el 44%, estan en el seu primer mandat o no el repeteixen, quan abans era molt més habitual que s'hi estiguessin anys per tal de consolidar el projecte. En un moment important de revolució pedagògica, cosa que implica un canvi estructural important en la manera d'exercir la docència i plantejar el funcionament intern dels centres, és important que els projectes puguin tenir una certa continuïtat i, també, que l'administració hi ajudi facilitant la feina, clarificant molt millor el que es demana i evitant els canvis continuats que trasbalsen molt el funcionament a mig curs o d'any en any.
En un moment de revolució pedagògica, cal més ajuda i acompanyament en lloc de traves administratives i excés de tràmits
Aquesta revolució pedagògica, que encara està molt a mitges, coincideix, a més, amb el relleu generacional d'una part del personal docent, especialment tota aquesta generació del baby boom que s'està jubilant a partir dels 60 anys i que en molts casos arriben als seus últims anys ja exhausts de tants canvis en el sistema educatiu. Tot i això, als equips directius no hi ha encara un relleu efectiu i només un 8% dels docents que assumeixen el càrrec de direcció d'un centre públic tenen menys de 40 anys. És veritat que per liderar un projecte educatiu calen persones amb experiència, però precisament en un moment de transformació és quan les ganes de canvi de les noves generacions són més importants que mai, perquè seran ells els que hauran d'aplicar el que ara es decideixi. Per això seria crucial estimular i animar que hi hagi aquesta regeneració, sempre que inclogui, a més, un acompanyament per part de l'administració que es plantegi no des d'una posició paternalista o d'imposició sinó donant veu, possiblement creant noves estructures de coordinació, oferint una autonomia real als centres i, també, escoltant molt i millor els equips directius, que coneixen de primera mà les dues cares del sistema.
![Què és el projecte ‘Què funciona en educació’? L’ofici de mestre. En formació permanent](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 1500 1001"%3E%3C/svg%3E)
