La proposta de Donald Trump de foragitar els palestins de Gaza per prendre el control de la Franja i convertir-la en "la Riviera del Pròxim Orient" ha provocat una allau de reaccions que van des dels que pensen que senzillament ha perdut el seny fins als que avisen que cal anar amb compte perquè en darrera instància està defensant una neteja ètnica –amb unes altres paraules, això sí–, cosa que ben segur incendiaria tota la regió. El món no sap si ignorar les seves paraules o posar-se en guàrdia. No és clar si se l'ha de prendre seriosament o fer veure que és un boig o un pallasso que no sap el que diu. I en qualsevol dels dos casos el resultat és molt inquietant.
D'entrada, cal dir que la idea de deportar massivament dos milions de gazatís sembla completament irrealitzable. Primer, perquè ni Egipte ni Jordània tenen cap intenció d'acollir-los al seu territori. Segon, perquè els mateixos palestins s'hi oposarien per tots els mitjans, de manera que una operació com aquesta només es podria fer per la força i a costa de la vida de molts soldats nord-americans. Ara bé, el que és evident és que l'extrema dreta israeliana i el mateix Benjamin Netanyahu, que ahir va somriure obertament en sentir Trump, ja fa temps que fantasiegen amb aquesta idea, la d'expulsar els palestins de Gaza i convertir la zona en un resort turístic. El mateix gendre de Trump, Jared Kushner, ho ha defensat en alguna ocasió. Per tant, no estem davant d'una ocurrència, sinó d'una idea que és coherent amb aquest neoimperialisme que sembla que Trump vol impulsar, amb propostes com la de comprar Groenlàndia, annexionar-se el Canadà i prendre el control del canal de Panamà.
D'alguna manera, és com si Trump veiés el món com una barreja dels jocs del Risk i del Monopoly, i els territoris com oportunitats per fer negocis immobiliaris, sense que importin ni la gent que hi viu, ni la història, ni el dret internacional. En el seu cap el món és una propietat privada de la primera potència mundial, que té dret a fer i desfer segons els seus desitjos. Aquesta manera de fer, que ja està provocant un inici de guerra comercial, té un elevat potencial desestabilitzador de l'ordre mundial que amb penes i treballs es va aconseguir construir després de la Segona Guerra Mundial. Ja no es tracta del futur dels palestins, sinó del fet que el líder d'Occident és algú que pensa que aquest ordre mundial és injust amb els Estats Units i ha arribat l'hora de capgirar-lo. Que així com Rússia s'ha annexionat Crimea i ara vol Ucraïna, i la Xina pretén envair Taiwan, ell vol la seva part del pastís en un món on ja només regeix la llei del més fort.
Els europeus ja es poden anar preparant, perquè aviat arribarà el moment que Trump dirigirà la seva atenció cap al continent, i el que farà segur que no serà agradable, perquè en realitat el president nord-americà menysprea la Unió Europea i el seu model social i de cogovernança. Segur que no arribarà a l'extrem de tractar-nos com ha fet amb els palestins, però és possible que pensi que no som res més que un resort amb antiguitats per a nord-americans.
