El dilema de les eleccions a Alemanya

El motor d'Europa, Alemanya, encara va amb carbó i gasolina mentre les grans potències del segle XXI s'estan electrificant a marxes forçades. I aquest no és un problema dels cotxes: la manca d'embranzida afecta la indústria en general, tot el sistema econòmic i fins i tot la política. La pèrdua de capacitat i voluntat d'innovació, d'empenta i visió de futur es tradueix en un problema estructural que dona ales al populisme xenòfob. I en lloc d'assenyalar l'avaria clau –l'economia– l'extrema dreta apunta contra els immigrants sense tenir en compte que sense ells el sistema econòmic cauria com un castell de cartes. Però els immigrants –tal com va fer palès fa tot just quaranta anys l'intrèpid periodista autor de Cap de turc, Günter Wallraff– són el boc expiatori perfecte i ho tenen complicat per defensar-se.

Alemanya ja no és el que era i, per tant, Europa tampoc. El món ha continuat avançant mentre els alemanys i els europeus en general gairebé ens ho miràvem com si fóssim espectadors, des de la grada. Ens hem quedat mirant mentre els Estats Units i la Xina es disputen el domini tecnològic amb el desenvolupament de la intel·ligència artificial generativa i centres de dades cada vegada més imponents. Com si no hi poguéssim fer res, com si no hi haguéssim de dir la nostra. Alemanya s'ha quedat especialment endarrerida pel que fa a la cursa digital, més que molts altres països de la Unió Europea, i això perjudica encara més la seva economia. Però la resta de la Unió, a escala global, no està en una situació gaire diferent i tampoc pot competir amb els EUA i la Xina.

El motor alemany no només encara funciona amb gasolina sinó que, a més, els problemes estructurals que acumula, tal com expliquem al dossier d'aquest diumenge, l'han deixat gripat. El país que hauria d'exercir el lideratge a la UE avança a mig gas a tots els nivells, també en el diplomàtic. La geopolítica internacional, empesa per personatges com Vladímir Putin i Donald Trump, funciona avui en dia més que mai des de la Guerra Freda segons la llei del més fort. Europa, si no vol ser trepitjada, haurà de demostrar fortalesa. I Alemanya l'hi hauria d'empènyer.

Però Alemanya, ara com ara, no està en condicions de fer-ho. I França, que podria ser l'altre gran motor de la UE, tampoc. Va quedar clar amb el tebi resultat de la reunió de París convocada per Emmanuel Macron quan es va fer evident que Trump i Putin ignorarien la UE en les negociacions per a Ucraïna. A més, que França estigui al caire de caure a les urpes de l'extrema dreta la deixa en una situació complicada per intentar exercir cap mena de lideratge a Europa.

Amb aquest panorama caldrà veure si, tal com preveuen les enquestes, els conservadors de Friedrich Merz guanyaran les eleccions d'aquest diumenge i, sobretot, quina mena de govern es podrà formar. Un executiu dèbil ho tindrà més difícil per aportar solucions a l'economia, plantar cara a l'extrema dreta i empènyer Europa a demostrar fortalesa. Un govern de Gran Coalició o amb els Verds pot obrir una porta d'esperança a Alemanya i a Europa en general.