La Diada del 2022 ha reflectit la situació de confusió que viu el país. Cinc anys després del referèndum de l’1-O, l’independentisme s’ha tornat a mobilitzar, però ho ha fet mostrant sense gaires miraments ni dissimulacions la seva divisió. Les dues grans entitats del sobiranisme, Òmnium (amb 190.000 socis) i l’ANC (amb 45.000), han tret al carrer milers de ciutadans: els missatges i les crides han estat, en canvi, clarament contradictoris. Igual com passa al Govern, en què ERC i JxCat comparteixen l’executiu però dissenteixen en l’estratègia política, les dues grans associacions de la societat civil que han liderat durant anys el Procés cada cop deixen més clara la seva distància.
El que han dit en aquesta Diada Xavier Antich i Dolors Feliu no té res a veure. De fet, Antich, sense esmentar l’ANC, li ha fet una esmena a la totalitat. Així, per Òmnium cal foragitar el perill de l’antipolítica populista: creu que els partits i les institucions són molt necessaris per avançar, igual com ho és la pluralitat i diversitat del moviment. A més, Antich defensa una obertura de la lluita pel dret a decidir –com a dret democràtic fonamental– fins i tot més enllà del sobiranisme. En canvi, des de l’Assemblea, Feliu, adreçant-se sempre al nucli dur dels convençuts, ha fet pivotar el seu discurs a assenyalar com a culpables de la situació de paràlisi els partits independentistes, criticant la taula de diàleg amb l’Estat, cridant a la dimissió del Govern ("independència o dimissió") i amenaçant amb presentar des de l’ANC una llista cívica a les pròximes eleccions. Ja ningú no parla pròpiament d’unitat. Per a uns (Òmnium) es tracta de refer ponts, trobar consensos mínims i donar pas a noves veus; per als altres es tracta de passar a l’atac (ANC).
La pluralitat de l’independentisme, doncs, ha quedat perfectament retratada en una Diada en què, malgrat el tens clima de divisió, la gent ha respost. Ja no hi ha les espectaculars marees humanes com les dels anys previs a l’1-O, quan el vent bufava a favor i semblava que tot era possible, però és significatiu que, tot i el moment de desconcert, aquest any hagi sortit més gent al carrer que en la Diada del 2021. Alguns han assistit als actes seguint les consignes de l’independentista emprenyat que representa l’ANC, d'altres ho han fet amb incomoditat, mantenint-se’n a distància, però fent igualment acte de presència. El Govern d’ERC i Junts també ha mostrat aquesta divisió: tots a l’acte del matí amb Òmnium, que s’ha ofert a treballar per un nou marc que permeti sumar la diversitat del país, i només els segons anant a la cita encapçalada per l’ANC.
Encara amb exiliats i milers de represaliats, la Diada d’aquest 2022, monopolitzada un any més per l’independentisme (una bona part del país en queda al marge), ha servit per fer evident l’anormalitat permanent en què vivim i, alhora, la inoperativitat de la majoria política sobiranista, que cada dia que passa es desgasta més. En aquest pols gens soterrat d’estratègies divergents, caldrà veure si el Govern de coalició té prou solidesa per continuar.
