Qualsevol demòcrata del món s'hauria d'emocionar al veure les imatges dels veterans del Desembarcament de Normandia d'aquest dijous. Aquells homes avui centenaris que fa 80 anys van salvar Europa del nazisme i el feixisme, conjuntament amb milions de soldats soviètics al front oriental, i als quals haurem d'estar eternament agraïts. Molts d'ells reposen encara en enormes cementiris a prop d'aquelles platges que es van convertir en un infern el Dia D, la matinada del 6 de juny del 1944, i que tan bé va retratar Steven Spielberg en aquell esfereïdor inici de Salvem el soldat Ryan. Vist amb perspectiva, l'Europa actual, i en concret l'artefacte de la Unió Europea, és un autèntic miracle. Aquell continent que es va destruir dues vegades en la primera meitat del segle XX, i que va arrossegar mig món a aquesta bogeria, ha donat pas a l'espai democràtic més avançat del planeta, el lloc del món que encapçala tots els rànquings pel que fa a drets socials i qualitat de vida.
El cas és que en l'aniversari d'aquests 80 anys la Unió Europea no passa precisament pel seu millor moment i afronta una autèntica cruïlla històrica. Amb una guerra en marxa a les seves portes, amb la invasió russa d'Ucraïna, amb la competència i influència econòmica cada cop més important de règims autocràtics com el xinès o les monarquies del Golf, amb el perill que al novembre un aïllacionista amic de Putin com Donald Trump arribi a la Casa Blanca, i pocs dies abans d'unes eleccions al Parlament Europeu en què l'extrema dreta creixi de forma considerable. Entre aquests partits que presumiblement creixeran diumenge hi ha defensors dels que el 1944 estaven al costat dels nazis, com ara els protofeixistes Germans d'Itàlia de Giorgia Meloni, els franquistes de Vox o alguns negacionistes de l'holocaust com Alternativa per a Alemanya.
L'acte d'aquest dijous hauria de servir perquè la població, i els joves en particular, fos conscient de la importància del projecte europeu, que ha garantit més de mig segle de prosperitat i pau al continent, i dels perills que afronta ara mateix. Les principals amenaces ara mateix no serien tant Putin o la crisi econòmica com l'abstenció, l'abúlia democràtica, el fet de donar per descomptades coses que poden desaparèixer d'un dia per l'altre. El programa Erasmus, per exemple, no és cap casualitat, com tampoc ho són els fons europeus dels quals depèn el nostre desenvolupament econòmic. La democràcia es construeix dia a dia, i els joves europeus que avui veiem divertint-se junts als nostres carrers, fa 80 anys es mataven a les platges de Normandia o a Sicília.
Les imatges que veiem aquests dies a Ucraïna, en una guerra que recorda molt la Segona Guerra Mundial, és un recordatori que els pitjors fantasmes es poden fer realitat d'un dia per l'altre, i que de la mateixa manera que hem d'honorar els que fa 80 anys ens van salvar de la barbàrie nazi, entre els quals molts republicans catalans i espanyols, cada dia estem obligats a mantenir viu el seu record i a actuar en conseqüència.
