El desbloqueig del control judicial de la dreta torna a l’agenda política

Fa cinc anys, pràcticament des de l’arribada de Pedro Sánchez al govern espanyol, que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) està en funcions i ja s’hauria d’haver renovat. L’agost del 2018, com es pot comprovar a la mateixa pàgina web de l’organisme, el seu president, Carlos Lesmes, instava el Congrés a procedir a la renovació dels seus membres. Cansat d’esperar, va dimitir ara fa un any, sense que els grans partits s’hagin sentit al·ludits. Hi ha, a més, una setantena de vacants a la cúpula judicial –14 de les quals al mateix Suprem–, fet que provoca una mena de col·lapse judicial molt preocupant.

La raó d’aquesta paràlisi és la negativa del Partit Popular a pactar la renovació perquè, així, s’assegura que el control de la cúpula judicial continua sent conservador. Tal com estan les coses ara, el PSOE no té altre remei que arribar a un acord amb el PP, que vol imposar els seus candidats, perquè la llei estableix que la renovació ha de ser aprovada per una majoria de tres cinquenes parts. És a dir, amb la majoria absoluta amb la qual Sánchez va guanyar la moció de censura i ara potser la investidura, no n’hi ha prou. 

Per això, ja en la passada legislatura van intentar amb Podem un canvi de la llei que permetés que fos suficient la majoria en l’elecció d’una part dels 20 juristes que integren aquest òrgan de govern dels jutges. Des de la Comissió Europea, però, amb la referència de tots els problemes que tenien i tenen amb les reformes que s’han fet a Polònia per minar la independència judicial, van arrufar el nas. Al mateix temps, des d’Europa s’ha instat Espanya a accelerar aquesta renovació i complir amb la seva pròpia Constitució, que estableix que cal renovar els jutges cada cinc anys.

Si la investidura de Sánchez arriba a bon port, un dels plans urgents de la legislatura seria reprendre la modificació de la llei per forçar com sigui aquesta renovació. I, encara que no es reconeix obertament, aquest ha estat un dels temes de què s’ha parlat també en les negociacions sobre la investidura. L’escletxa seria una sentència del Tribunal Constitucional, que sí que es va poder renovar finalment i ara té majoria progressista, que prohibia al CGPJ fer nomenaments de jutges mentre estigui en funcions. La resolució posa pressió al PP i parteix d'una interpretació de la Constitució que permetria que una part dels membres puguin ser escollits per majoria absoluta.

Tot plegat té un punt de risc i de perill, efectivament. Però després del que hem vist aquests últims anys, en què la cúpula judicial ha estat sempre a favor de la interpretació més reaccionària i conservadora de la llei, cal aconseguir d’alguna manera que comenci a haver-hi una part dels seus membres que entenguin, i fins i tot comparteixin, altres interpretacions més progressistes i plurinacionals. Tal com defensa, i vota, la meitat de la població.