Si desapareixen el 40% dels insectes, els humans tindrem un greu problema

BarcelonaEls insectes en general no generen gaires simpaties entre la població. Més aviat resulten molestos i podria semblar que el fet que en desapareguin gairebé la meitat no hauria de resultar tan catastròfic com alerten els científics. Pensar això no té cap mena de fonament, perquè l'anunciada "apocalipsi dels insectes" de què parlava el 'New York Times' en un polèmic article que avui reproduïm pot provocar el col·lapse de molts altres ecosistemes i afectar directament la nostra supervivència. Fins ara s'havia parlat molt de la desaparició de les abelles, un tema molt estudiat pel seu impacte econòmic tant en la fabricació de la mel com en la pol·linització agrícola. Les abelles, però, eren només el símptoma d'un problema molt més greu.

Els primers a llançar el crit d'alerta van ser un grup d'entomòlegs alemanys que van veure com la biomassa d'insectes que recollien el 2017 en un parc natural era un 80% inferior a la que recollien el 1989. La disminució era brutal i per això van estar fent proves i comparant dades amb altres parcs per confirmar que no era excepcional. El seu treball va revolucionar la comunitat científica, que es va trobar, a més, que no hi havia un cens d'insectes ni tampoc estudis quantitatius prou extensos per poder analitzar a fons la situació en relació al passat. Els últims estudis han sigut concloents i al febrer dos investigadors d'universitats australianes, després d'analitzar el que s'ha publicat fins ara, van assegurar que en les pròximes dècades poden desaparèixer el 40% de les espècies mundials d'insectes. Només a Catalunya el 70% de les papallones estan en regressió i en termes de biomassa ja se n'ha perdut un 10% per dècada en aquests últims 30 anys.

Les causes d'aquesta extinció són diverses, però la principal sense cap mena de dubte és el tipus d'agricultura i ramaderia intensiva i industrial que elimina la diversitat de plantes i, per tant, d'insectes i d'altra fauna relacionada, i que es combina, a més, amb l'ús extensiu de plaguicides. La urbanització desmesurada, que trenca els passadissos ecològics, la contaminació, el canvi climàtic i les malalties són altres factors que cal tenir en compte. Gairebé tots, però, tenen un origen humà. Som nosaltres els que hem de canviar la manera de funcionar, de produir aliments, de consumir-los, de viure i d'organitzar com vivim. Cal un canvi de mentalitat i molta pedagogia i conscienciació per revertir aquesta pèrdua alarmant de biodiversitat a què estem abocats. Estem destruint el planeta de tantes maneres diferents que potser l'única incògnita és quina serà la que acabarà aconseguint-ho abans.

Som a temps d'evitar-ho i per això cal que la defensa de la biodiversitat es converteixi en un tema prioritari i estratègic de les polítiques públiques a tots els nivells de l'administració. Cal inversió i plans concrets i ràpids d'intervenció. Es tracta de polítiques globals, però comencen també a casa nostra. Catalunya no hauria de quedar enrere en aquesta lluita per preservar la biodiversitat, que és l'eix a partir del qual s'hauria d'articular un canvi de model econòmic i ecològic que asseguri la nostra supervivència.