La deriva dels populars europeus contra l'amnistia
L'independentisme va mirar molt de temps cap a Europa esperant que després de l'1-O obligués l'estat espanyol a negociar. Però això no va passar mai. La resposta de Brussel·les sempre va ser la mateixa: que era un afer intern espanyol. Ara és precisament el PP, que és qui era al govern espanyol durant l'1-O, qui recorre a Europa. I ho fa per, amb l'excusa de l'amnistia als encausats pel Procés, poder descavalcar Pedro Sánchez de l'executiu. El problema, però, són els arguments que s'utilitzen. En un acte aquest dilluns a Barcelona, Feijóo ha dit que "la UE no pot normalitzar a Espanya el que no admet en altres estats". I el cap de files del PP europeu, Manfred Weber, ha assegurat que "Espanya està agafant la mateixa direcció que Orbán". Ningú amb dos dits de front a Brussel·les es pot agafar seriosament aquestes paraules, i és una llàstima que el PP europeu, i més encara un conservador bavarès com Weber, digui aquestes barbaritats.
¿Com es pot comparar Espanya, per moltes deficiències que tingui, amb un país on es persegueixen els homosexuals, es tanquen diaris i es retallen els drets de l'oposició democràtica? Què diria Ursula von der Leyen, que és de la mateixa família política que Weber i Feijóo, sobre Sánchez? La deriva dels populars europeus no és aliena a la puixança de l'extrema dreta, i per desgràcia tant a Europa com a Espanya els que abans conformaven la família democristiana europea ara consideren que per no perdre terreny s'han de radicalitzar i s'han d'aliar amb l'extrema dreta, cosa que no fa gaire era una línia vermella.
Per acabar-ho d'adobar, el jutge Manuel García-Castellón continua amb la seva croada per atribuir el delicte de terrorisme als membres de Tsunami Democràtic, entre els quals Carles Puigdemont i Marta Rovira, i ara reclama informació a l'OTAN i la UE sobre l'afectació que va tenir l'ocupació del Prat durant les protestes per la sentència del Procés. García-Castellón també ha convidat la família del turista francès mort per un infart a personar-se en la causa, ja que, si es pot atribuir el decés a les protestes, automàticament els encausats quedarien exclosos de l'amnistia.
Es tracta d'una maniobra que jurídicament no s'aguanta per enlloc. El terrorisme és una cosa molt seriosa, i pressuposa una voluntat explícita de matar. Tothom sap la diferència entre un atemptat, per exemple el d'Hipercor, i una manifestació com la de l'aeroport del Prat, que ni tan sols va aconseguir aturar el trànsit aeri, com sí que van fer els controladors durant la vaga de desembre del 2010. Considerar que hi havia voluntat de causar morts en aquelles protestes, per exemple provocant infarts als turistes que se'n van veure afectats, és totalment forassenyat.
En tot cas, però, tant la maniobra judicial com l'ofensiva europea del PP demostren que la batalla per tirar endavant l'amnistia serà duríssima i es lliurarà no tan sols a Espanya sinó segurament en el tauler i els tribunals europeus. I que el govern espanyol, si vol guanyar la partida, haurà de jugar-la en tots els fronts possibles.