Democràcia, el somni del ‘govern del poble’
La crisi econòmica ha derivat en una desafecció política que obliga a repensar la governança
La democràcia va néixer fa 2.500 anys a Grècia com un experiment per limitar el poder dels oligarques i des de llavors s’ha convertit en un ideal de bon govern en constant evolució. Quins eren els problemes als quals es van enfrontar els creadors del sistema i quines diferències hi ha amb els actuals? Aquest és el leitmotiv de l’exposició Demos. Viure en democràcia, que es pot veure al Museu d’Arqueologia de Catalunya i que avui l’ARA pren com a pretext per reflexionar sobre la necessitat d’actualitzar els mètodes de governança a causa de la desafecció ciutadana contra polítics i institucions.
La conclusió de l’itinerari que ens proposen l’hel·lenista Daniel Gómez i el politòleg Jordi Muñoz és que la democràcia és un experiment inacabat i que les principals qüestions que preocupaven els antics grecs són, en essència, les mateixes que actualment fan anar de bòlit els teòrics de la ciència política. Què significa ser ciutadà? Quins han de ser els àmbits de la sobirania? Com es garanteix la igualtat davant la llei? Com es combat la corrupció? Quins han de ser els límits a la llibertat d’expressió? Totes aquestes preguntes que ja es plantejaven els grecs clàssics, com Sòcractes i Aristòtil, continuen vigents avui dia. La crisi econòmica que va començar el 2008 ha desembocat a Europa en una crisi generalitzada del sistema polític que a cada país ha trobat una traducció diferent. Des de l’eclosió de formacions de l’esquerra alternativa com Podem o Syriza, fins a la força de l’extrema dreta xenòfoba a la Gran Bretanya o França, passant per moviments populistes com el de Beppe Grillo a Itàlia.
En el cas de Catalunya, immersa en un procés per aconseguir un estat propi, el debat sobre el funcionament de la democràcia és un dels motors del sobiranisme. Aquest procés també obliga els independentistes a definir quin seria el seu model de governança ideal i, de retruc, fa que els partidaris de la unió amb Espanya es plantegin quines reformes són necessàries per encabir-hi els anhels dels catalans. Tot plegat converteix la reflexió sobre la democràcia en un exercici pertinent per assolir el somni del govern del poble que va dibuixar Clístenes el 509 aC.