El poder dels alts funcionaris de l'Estat

BarcelonaTots els polítics que arriben als ministeris a Madrid acaben aprenent la mateixa lliçó: ja es pot anar amb la millor de les intencions i les idees més agosarades, que sense el suport o la complicitat dels alts funcionaris de l'Estat és molt difícil moure alguna cosa a dins de l'administració. Aquests cossos superiors de categoria A1 (advocats de l'estat, inspectors d'hisenda, administradors civils, economistes de l'estat, etc.) són els que de veritat fan funcionar la maquinària de l'Estat i representen un contrapoder en ells mateixos, fins al punt que boicotegen qualsevol intent de canviar la manera d'accedir a la seva posició.

Això és precisament el que ha passat amb l'acord subscrit entre el ministeri d'Hisenda i Funció Pública i els principals sindicats per flexibilitzar la promoció interna dels funcionaris, és a dir, que els d'una categoria inferior puguin ascendir en l'escala d'una manera més senzilla que l'actual, que els obligava gairebé a repetir part de les oposicions que ja havien aprovat en el seu moment. L'argument dels A1 és que d'aquesta manera el que s'està fent és abaixar el nivell, i això repercutirà en un pitjor servei públic. Quina és la realitat, però? Que actualment molts d'aquests alts funcionaris estan en excedència treballant en el sector privat, on cobren molt més, de manera que l'administració està coixa de recursos en determinats àmbits. Per tant, des de l'òptica del govern espanyol el que es fa és justament el contrari: s'assegura que es cobriran moltes places que actualment estan vacants.

Els funcionaris que no són A1, però, denuncien que aquests són una elit que funciona de manera gremial per defensar uns determinats interessos i que per això s'oposen a qualsevol tipus de canvi en el model actual d'oposicions. Quins? Per exemple, el negoci que suposa per a molts d'aquests alts funcionaris fer classes als opositors (els anomenats preparadors), i que depenen bàsicament del fet que es mantinguin els extensos temaris actuals. També denuncien que en algun cas concret, com el dels inspectors d'hisenda, cobren en un 75% dels casos sous superiors als 100.000 euros anuals, més que el mateix president del govern espanyol, ja que el poc que hi ha es reparteix en els plusos de productivitat. I és evident que com més inspectors hi hagi, menys part del pastís a repartir.

Aquesta guerra entre funcionaris, i entre els A1 i l'executiu, té com a rerefons la resistència de les estructures de l'Estat a qualsevol canvi que afecti l'statu quo. Els experts ja fa temps que assenyalen que mantenir en ple segle XXI un model d'oposicions memorístic que, a més, només està a l'abast de persones que puguin dedicar quatre o cinc anys de la seva vida a estudiar els temaris no té cap sentit i no atreu els millors. I el que ha propiciat és l'existència de sagues familiars que copen aquests llocs i també una visió madrilenyocèntrica de la majoria d'ells que acaba repercutint en les polítiques de l'administració. Trencar aquest model és una condició sine qua non per començar a modernitzar un Estat que en molts aspectes és anquilosat i monolític.