La degradació del clima polític al Congrés de Diputats

BarcelonaEl Congrés de Diputats està sent aquests dies notícia pels insults i la degradació general del clima polític que s'hi respira, sigui a tomb de la violència de gènere, d'ETA o de Catalunya. Dimecres la diputada de Vox Carla Toscano va dir a la tribuna que l'únic mèrit de la ministra Irene Montero per haver arribat al càrrec era "conèixer en profunditat Pablo Iglesias", cosa que va indignar la resta de grups. El més preocupant, però, no és l'actitud de l'extrema dreta, que a mesura que va baixant a les enquestes està radicalitzant més els seus postulats, sinó que el principal partit de l'oposició, el PP, s'aboni a la demagògia augmentant els decibels de la violència verbal.

Dimecres, per exemple, el PP va acusar el PSOE de cedir davant els que "van volar la caserna de la Guàrdia Civil" per haver pactat la transferència de les competències de trànsit a la policia foral navarresa amb Bildu. No hi ha dia al Congrés que algú de la dreta no porti a col·lació ETA, tot i que l'organització terrorista fa més d'una dècada que va deixar d'existir i l'esquerra abertzale rebutja la violència i ha demanat perdó.

Però tot això és igual, perquè l'únic que interessa és presentar l'executiu progressista com a il·legítim, com uns usurpadors que mereixen acabar a la presó. No en va Isabel Díaz Ayuso, fent un triple salt mortal, ha comparat el govern espanyol amb les dictadures sud-americanes. Perquè aquesta és la conclusió que s'extreu de l'actitud del PP, que ha renunciat a arribar a qualsevol pacte amb el PSOE, encara que això comporti incomplir la llei, tal com passa amb la renovació del CGPJ.

El súmmum és quan es parla de l'independentisme català. Aquí la llista d'insults i improperis creix exponencialment, fins i tot anant en contra de la mateixa sentència del Tribunal Suprem quan se'ls titlla de "colpistes". El problema és que aquest caldo de cultiu que s'està covant al Congrés de Diputats es filtra cada dia cap a la societat a través dels mitjans de comunicació, especialment els que són utilitzats per l'extrema dreta per vehicular els seus missatges d'odi. El resultat és que avui la societat espanyola està profundament fracturada en dues bombolles, la dretana i la progressista, que es reforcen mútuament. Tant que es va parlar de la fractura catalana durant els anys més calents del Procés, i la crispació és avui molt més perceptible a Madrid.

Els experts avisen que aquest clima polític no és innocu i pot acabar enrarint la convivència. La violència verbal, si no es vigila, pot acabar convertint-se en violència física, com va passar amb l'assalt al Capitoli protagonitzat pels seguidors de Donald Trump a Washington. Al carrer els delictes d'odi augmenten, siguin contra el col·lectiu LGTBI o els immigrants, i això segur que no és aliè a certs discursos que se senten a l'hemicicle espanyol. Perquè, si es pot insultar i vexar impunement una ministra, ¿per què no ho pot fer un ciutadà qualsevol a una noia anònima? S'està covant l'ou de la serp.