En defensa pròpia
BarcelonaDes dels editorials de l'ARA sempre hem animat la ciutadania a exercir el seu dret democràtic al vot. Sempre i en cada ocasió. Des de consultes considerades il·legals per l'estat espanyol, com ara el 9-N o l'1-O, fins a totes les eleccions municipals, europees, al Parlament i també al Congrés i al Senat. I és que el cert és que aquesta és l'única via que té la societat catalana per expressar-se políticament i, en la mesura del possible, influir per canviar les coses. En el cas de les eleccions que se celebren aquest diumenge, no són uns comicis normals. L'amenaça ben real que un partit d'extrema dreta i ideologia neofranquista com Vox entri a formar part del consell de ministres –amb el seu programa de retallada de drets socials, desballestament de l'autogovern i arraconament de la llengua catalana– ens posa en una situació nova que ben bé podríem qualificar d'emergència nacional.
Espanya ja ha deixat de ser des de fa bastant de temps, almenys des del 2018, l'excepció europea respecte a l'extrema dreta. I cada dia tenim notícies molt preocupants de règims com el polonès i l'hongarès, que són el mirall de Vox, de persecució de minories, sigui per la seva orientació sexual o pel color de pell, i de degradació del sistema democràtic. Això sol ja hauria de ser suficient per provocar una gran mobilització que barri el pas a la dreta, sobretot després que el PP d'Alberto Núñez Feijóo ja ha deixat clar que no té cap problema per pactar-hi ni per compartir-hi govern i programa. Però és que a més en el cas espanyol l'extrema dreta té una obsessió malaltissa amb Catalunya i la cultura catalana, tal com estem veient aquests dies al País Valencià i les Balears.
Catalunya, doncs, ha de votar aquest diumenge en defensa pròpia. Ho ha de fer de forma massiva i cívica a través de tot un ventall d'opcions diferents que almenys garanteixen que no facilitaran un govern d'aquestes característiques. L'abstenció no és una opció quan el que està en joc és la pròpia supervivència com a grup nacional i lingüístic diferenciat, més enllà de la sensibilitat ideològica concreta de cadascú. I, en tot cas, s'ha de votar pensant també en els col·lectius que més patiran si realment Vox té influència en el pròxim executiu: les dones (amb la possible derogació de les lleis de violència de gènere o la de l'avortament), el col·lectiu LGTBI+, els immigrants i en general tothom que no s'adeqüi a l'estereotip de bon espanyol que intentaran imposar.
I més enllà d'aquestes qüestions, hi ha un perill real que la governança recaigui en mans de persones que són negacionistes del canvi climàtic, que estan en contra de consensos científics com les vacunes i que tenen una visió conspiranoica de la realitat. ¿De veritat no ens importa que uns èmuls hispànics de Donald Trump o Jair Bolsonaro tinguin la capacitat de condicionar les nostres vides i influir en sectors econòmics sencers? Hi ha ocasions en la història en què un vot és més que un simple vot, com bé sabem a Catalunya. I aquest 23-J és un d'aquests dies.
