En defensa d’una Barcelona més silenciosa
Tothom que viu a Barcelona, o que hi va sovint, és conscient del soroll de la ciutat. Encara que tingui la sort de tenir el pis en una zona tranquil·la, hi conviu quan camina pel carrer, quan surt a sopar o, fins i tot, quan entra en algunes escoles en carrers transitats. El soroll urbà forma part de la vida quotidiana. I no podria ser de cap altra manera. Els humans –alguns menys que altres– som animals poc silenciosos. I a les ciutats el so que fem es multiplica. Però entre acceptar que no som silenciosos i sotmetre’ns a viure en condicions que fins i tot posen en perill la salut hi ha una gran diferència.
Més de la meitat dels barcelonins viuen exposats durant tot el dia a nivells de decibels més alts dels que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera perjudicials. En algunes zones els superen de molt. Sí, aquí s’hi compten els veïns que intenten dormir en algunes places de Gràcia, i de zones de Ciutat Vella, l’Antiga Esquerra de l’Eixample i Sant Gervasi-Galvany, per exemple. Ara ho pateixen especialment, perquè les molèsties causades pel soroll de l’oci nocturn es multipliquen a l’estiu. Però, a més del soroll dels bars, les terrasses i la gent que surt i entra de les discoteques, hi ha el del trànsit. La remor somorta dels milers de cotxes que passen cada dia per la ronda de Dalt, la Travessera de Dalt, el carrer d’Aragó, la Via Laietana i altres vies com aquestes sovint s’accepta com a normal, però no ho hauria de ser. Sovint també supera els límits recomanables, i té conseqüències. Es calcula que l’excés de soroll mata, a través de cardiopaties isquèmiques, 30 barcelonins cada any.
En una ciutat que pretén ser cada vegada més sostenible i fomentar una altra manera de viure, més humana, amb projectes com ara les superilles, no es pot menystenir el problema del soroll. Cal evitar que les zones amb el trànsit pacificat es converteixin en focus de tensió i de malestar per als veïns. Sí, l’Ajuntament ha posat fil a l’agulla: fa temps que té sensors a la ciutat per detectar els llocs més problemàtics, n’ha instal·lat de nous recentment, en publica les dades gairebé en temps real i ha identificat 11 "zones acústicament tensionades" on preveu prendre mesures. Però queda molta feina per fer perquè tots els barcelonins puguin viure sota els llindars que marca l’OMS.
Ara bé, tota la feina no depèn només de l’Ajuntament: ara que ja som a l’estiu convé que quan sortim de nit recordem que als edificis per on passem hi viu gent, que potser intenta dormir, i és molt probable que tingui la finestra oberta per la calor. És una qüestió de convivència i hauríem de respectar el seu descans sense que cap administració ens hi hagués d’obligar.