El govern espanyol comença el 2025 amb deures pendents en matèria econòmica. I per fer-los necessitarà capacitat de diàleg i cintura per aconseguir consens polític, però alguns afecten també les grans empreses estatals, i aquí també haurà de demostrar la seva capacitat de negociació. Les decisions econòmiques que s'han de prendre durant els mesos vinents seran clau per al futur d'Espanya, i també per al futur de Catalunya.
Pedro Sánchez comença el 2025 amb uns pressupostos prorrogats des del 2023, i pretén aprovar-ne uns de nous durant el primer trimestre. És un repte important i, si no se'n surt, s'enfrontarà a una derrota, sobretot política, que afectarà la imatge de l'executiu. La negociació per trobar una nova senda d'estabilitat econòmica serà imprescindible perquè es puguin tancar uns nous pressupostos estatals. I un punt clau, aquí, són els objectius de dèficit. Junts va fer descarrilar la proposta inicial al Congrés, perquè reclama més marge de despesa per a les comunitats, o sigui, que el dèficit pugui estar per sobre del 0,1% del PIB. ERC també pressiona en la mateixa direcció. Els objectius de dèficit, deute i despesa pública, quan estiguin acordats, s'hauran d'aprovar en un consell de ministres i, després, al Congrés i al Senat.
Uns altres deures pendents són l'increment del sou mínim. Els sindicats reclamen una pujada d'entre un 5% i un 6%. I, a més, el consell de ministres ha d'aprovar la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals, tal com s'ha acordat amb els sindicats majoritaris, i també s'haurà de dur al Congrés. A més, al gener l'executiu espanyol també ha de reprendre la negociació amb els sindicats per a l'augment del sou dels funcionaris. I això arribarà amb el problema del concurs de Muface encara ha obert: les asseguradores hi han renunciat i l'actual conveni s'aguanta de manera provisional.
D'altra banda, i en una Europa cada vegada més convulsa pel bel·licisme de Putin, cal recordar que Espanya s'ha compromès a augmentar la despesa militar i, alhora, també en matèria d'habitatge. La crisi de l'habitatge és evident per a tothom, però els aliats que necessita el govern espanyol per trobar-hi una solució tenen receptes diferents. Serà difícil fer casar els interessos de Junts, el PNB, ERC i Podem, per exemple. El govern de Sánchez té previst anunciar noves mesures sobre l'habitatge aquest gener mateix, i encara té pendent la regulació del lloguer de temporada, que cada vegada acapara una part més important dels pisos destinats al lloguer a les grans ciutats.
L'economia, és innegable, és clau per a la viabilitat d'un estat, i també per al futur d'una opció política, tal com es va demostrar per exemple a les últimes eleccions nord-americanes, en què va ser decisiva per a la victòria de Donald Trump. Afecta el dia a dia dels ciutadans –no oblidem que l'habitatge s'ha convertit en el principal problema dels barcelonins, per exemple– i les seves expectatives de futur.
