L'acord entre el PSOE i Junts per aprovar una llei orgànica que permeti a Catalunya "la gestió integral de la immigració" ha posat aquesta qüestió tan complexa i amb tantes arestes al centre del debat polític. Però més enllà de la batussa política, no hi ha dubte que és una oportunitat per fer un debat seriós sobre la immigració i sobre quines eines necessita Catalunya per poder gestionar tots els reptes que representa. Entre altres coses perquè, tot i que es tracta d'un pacte entre el PSOE i Junts, per tirar-la endavant caldrà també els vots d'ERC i dels comuns (i de Bildu i el PNB), de manera que es necessita un treball previ que només poden fer els experts en la matèria per saber exactament quines polítiques que ara depenen de l'Estat són susceptibles de ser traspassades a la Generalitat.
D'entrada cal subratllar que Catalunya té una situació especial que demana també un tractament diferenciat respecte a altres territoris de l'estat espanyol. Per començar, el percentatge de població immigrant és superior a la mitjana espanyola (un 17% davant d'un 13%), i també la seva procedència és més variada, amb una important presència de població d'origen nord-africà i asiàtic. De fet, la població immigrant resident a Catalunya representa un 23% del total espanyol, un pes molt superior a la població (16%) o el PIB (19%). I això es produeix en un territori amb una cultura i una llengua pròpia que segons tots els indicadors està en retrocés i que, per tant, necessita una protecció especial i molts recursos per poder alfabetitzar tota la població.
Aquesta realitat per si sola ja justifica que la Generalitat tingui més eines i recursos per gestionar aquest fenomen. De fet, aquesta és una previsió que ja apareix en l'actual Estatut, però que mai ha estat desplegada. Per exemple, l'Estatut faculta "participar en les decisions de l'Estat sobre immigració que tinguin una transcendència especial per a Catalunya i, en particular, la participació en la determinació del contingent de treballadors estrangers". Tot i així, la sentència del TC sobre l'Estatut, com va fer amb molts altres articles, va limitar-ne l'abast per aclarir que "la competència en matèria d'entrada i residència d'estrangers s'inscriu en l'àmbit de la immigració i l'estrangeria, que són exclusives de l'Estat".
Els redactors de la llei, doncs, s'hauran d'enfrontar a molts obstacles si de veritat es vol fer un salt en l'autogovern en aquesta matèria. I també caldrà veure quins són els límits del PSOE, ja que l'experiència demostra que els socialistes són mestres en l'art d'anunciar "acords polítics" que després s'aigualeixen quan toca aterrar-los a la lletra petita. En tot cas, aquest debat és una oportunitat per fer un diagnòstic acurat de les necessitats de Catalunya, fugint del populisme però també del bonisme, per posar negre sobre blanc un model d'integració i cohesió social que tingui en compte les característiques específiques d'una societat tan complexa i plural i tradicionalment acollidora com la catalana.
