BarcelonaLa decisió del grup parlamentari de Junts a Madrid de votar en contra d'una proposta de Sumar per regular el lloguer de temporada i evitar que es faci servir aquesta modalitat per esquivar el topall dels preus previst a la llei d'habitatge ha provocat la indignació generalitzada dels partits d'esquerres i dels col·lectius de defensa del dret a l'habitatge. L'episodi va provocar estupor perquè Junts havia anunciat que s'abstindria en la votació, cosa que obria la porta a continuar la tramitació de la llei si el PSOE i Sumar sumaven suports suficients, però a última hora va canviar d'opinió. La formació ha justificat el seu vot afirmant que la proposta envaïa competències (tot i que en la tramitació s'hauria pogut esmenar el text), però el cert és que al Parlament els juntaires ja van tombar un decret similar del govern Aragonès i la seva posició ideològica és contrària a aquestes fórmules de control de preus i de limitació a la propietat privada. En aquest aspecte concret, Junts coincideix amb una part de la literatura acadèmica que critica que el control de preus acaba sent contraproduent i comparteix la posició que tenen al respecte el PP i Vox.
Una altra lectura de la votació és que Junts també està molt interessada en no aparèixer com un membre més de la majoria de la investidura i aprofita qualsevol ocasió per llançar el missatge a Pedro Sánchez que no pot donar els seus vots per descomptats. I això és així perquè Junts, al contrari d'ERC, no té cap problema amb coincidir en votacions amb la dreta espanyola. I això fa que el seu poder de negociació sigui més gran, però també el converteix en un factor de desestabilització de la política espanyola. Per tant, som al davant d'un gest que té diverses lectures polítiques, una de més ideològica (en contra del control de preus) i una de més tàctica (la necessitat de desmarcar-se del PSOE). Tampoc sembla que l'objectiu de fons sigui fer caure el govern Sánchez a curt termini, però sí marcar distàncies i mantenir-lo sempre amb l'ai al cor.
El cas és que la votació a Madrid coincideix també amb el procés precongressual del partit, on precisament un dels aspectes que s'han de dilucidar és si Junts s'acaba definint o no en l'àmbit ideològic. Sembla que l'opció que té més suport intern és la de mantenir-se en una certa indefinició per conformar el que en podríem dir un front patriòtic on tinguin cabuda totes les posicions, des de l'esquerra fins a la dreta. El cert, però, és que l'historial de votacions, tant al Parlament com al Congrés, demostra la seva proximitat a posicions més liberals i conservadores, cosa que és perfectament legítima. Els ciutadans tenen dret a saber què voten quan opten per un determinat partit, perquè un cop s'ha vist que la independència no és un objectiu factible a curt termini, Junts haurà de definir una posició ideològica en moltes més votacions durant el mentrestant.
