Primer, atendre les víctimes
La indignació per la gestió de la catastròfica DANA al País Valencià ha esclatat aquest diumenge. Ho ha fet quan la xifra oficial de morts era de 210 –sorprenentment, avui no s'ha actualitzat, però ningú no dubta que creixerà– i sense cap dada de desapareguts –el ministre Ángel Víctor Torres assegura que no en poden donar perquè han de ser "absolutament rigorosos"–. Aquesta indignació neix tant de les crítiques a la gestió de l'emergència durant les inundacions causades per la DANA com de la sensació d'abandonament que encara es viu en alguns dels pobles devastats. Hi ha municipis on els serveis d'emergències no van arribar fins dissabte, on falta maquinària per retirar els centenars de cotxes desballestats que tallen els carrers, on les telecomunicacions i l'electricitat encara fallen i on moltes cases continuen sense aigua corrent.
La indignació creix a mesura que molts veïns tenen la sensació que se'n comencen a sortir pels seus propis esforços i els dels voluntaris, no per la coordinació de les autoritats. La picabaralla política que s'entreveu entre el govern de Pedro Sánchez i el de Carlos Mazón –tot i que encara mantenen les formes– afegeix llenya al foc. En aquest context, la visita a Paiporta dels reis d'Espanya, Pedro Sánchez i Carlos Mazón ha estat una provocació, per a alguns. Quants veïns hi havia a Paiporta que havien perdut amics i familiars, la casa o el negoci? El cinquè dia després del desastre, amb tanta feina per fer i amb les autoritats encara completament desbordades, anar a buscar la fotografia amb els afectats ha estat un error clar. Un error polític, humanitari i comunicatiu.
Veïns i voluntaris han rebut els dos presidents i els monarques amb crits d'"assassins", insults i llançant-los fang i tota mena d'objectes. Han deixat clar que el suport el volen amb mitjans: maquinària, bombers, soldats i el que faci falta. Ajudant els que treballen netejant la zona, més que no obstaculitzant-los amb una visita oficial. Què hi feien allà mentre –en teoria, perquè a la pràctica molts s'ho han saltat anant-hi a peu– s'havia limitat el nombre de voluntaris que podien accedir-hi? La gestió de la crisi desfermada per la gota freda que ha assotat el País Valencià ha desacreditat les autoritats, tot i que no totes hi han tingut el mateix paper. Cal deixar clar quines competències tenia cada govern, quina responsabilitat tenia i té cada administració, i passar comptes, perquè la mala gestió és innegable. Però també hi ha qui busca treure rèdit de la crisi.
L'extrema dreta ja està intentant aprofitar la situació, intenta i intentarà capitalitzar la indignació tal com ja va fer en la pandèmia. S'està apropiant d'un lema tradicional de les esquerres, "Sols el poble salva el poble", per convertir-lo en ariet contra les administracions que també haurien de ser poble, que l'haurien de servir. La hipocresia més descarnada és, però, que aquesta extrema dreta que sovint nega i menysté els efectes de l'escalfament global intenti ara treure profit d'una crisi accentuada pel canvi climàtic.