DANA: ser incompetent no pot ser una excusa
El que es podia esperar de la declaració davant la jutge de l'exconsellera de Justícia i Interior de la Generalitat Valenciana Salomé Pradas, que era qui estava al capdavant de la gestió de l'emergència el dia de la DANA, era que anés en la línia de defensar la seva gestió i la dels seus tècnics, però el que ha passat aquest divendres a la Ciutat de la Justícia de València és completament inèdit. Pradas s'ha justificat dient que ella "no sabia res d'emergències" i que, per tant, tota la responsabilitat recau en els tècnics. O sigui, que l'exconsellera fa servir la seva ineptitud com a excusa per espolsar-se les responsabilitats i derivar-les cap als seus subalterns, una actitud no només indigna sinó especialment perillosa, ja que alimenta la creença que tots els polítics són igual d'incompetents que ella. Aquesta maniobra es completa amb una altra, aquesta sí previsible, que és exculpar el seu cap, és a dir, l'encara president Carlos Mazón. La culpa cap als de baix, mai cap als de dalt.
Com ja li passa a Carlos Mazón, però, aquesta estratègia de defensa jurídica no fa altra cosa que posar més en evidència el PP valencià i el mateix Mazón, que va ser qui va nomenar Pradas després que Vox sortís del govern. En realitat, després d'aquesta declaració judicial, Mazón hauria de dimitir, no tant pel que va fer o va deixar de fer el dia 29 d'octubre (que és un altre capítol encara sense resoldre), com per haver nomenat per al càrrec una persona sense experiència ni els coneixements mínims per gestionar la competència de Protecció Civil, que és exclusiva del govern valencià. D'això se'n diuen responsabilitats polítiques. Un polític és responsable políticament no només del que fa ell, sinó del que fan les persones nomenades per ell.
Per desgràcia podem estar segurs que la declaració de Pradas no tindrà cap conseqüència política. Ni en el PP valencià, tal com va deixar clar en una entrevista al diari ARA el secretari general del PP valencià, Juanfran Pérez Llorca, ni en l'espanyol, on Alberto Núñez Feijóo continuarà fent equilibris sense afrontar el gran problema que li representa la continuïtat de Mazón.
En tot cas, la declaració de Pradas hauria de servir perquè la població agafi consciència que no és el mateix votar uns polítics o uns altres, i que no és cert que tots siguin iguals. N'hi ha que són competents, i en cas que els faltin coneixements concrets s'envolten de persones que sí que els tenen per, en última instància, prendre una decisió que només els pertoca a ells. La declaració de Pradas és d'una frivolitat absoluta, perquè és assumir que els polítics, en realitat, no són responsables de res del que fan perquè no en saben prou.
La ciutadania confia que els seus polítics sabran prendre decisions difícils en contextos complicats, i que per això tenen sous en consonància amb la responsabilitat que assumeixen. I els partits han d'assegurar-se que trien les persones adequades. I si no ho fan, com evidentment ha sigut el cas, se n'ha d'anar a casa no només la persona directament responsable sinó també qui l'ha nomenat.
