Cuidem la gent gran
Les dades sobre maltractament psicològic i físic de la gent gran no haurien de deixar indiferent a ningú. La majoria d'agressions es donen dins el nucli familiar, sobretot de l'home cap a la dona –elles són les víctimes en més d'un 80% dels casos– o dels fills també més sovint cap a la mare. Fa basarda saber que aquests maltractaments són més habituals del que a priori diríem –una de cada sis persones de més de 65 anys pateix agressions– i que molts queden amagats: més del 95% dels casos no surten a la llum. Hi ha, doncs, molta infradenúncia. Els factors que expliquen aquesta ocultació del drama són la situació de vulnerabilitat de les víctimes i la seva por a la soledat. Són molts els que prefereixen viure amb por que sols.
El Moviment per aturar el Maltractament a les Persones Grans, que aplega gairebé un centenar d'entitats catalanes, denuncia amb raó la indefensió de tantes persones d'edat davant aquest problema. Un telèfon gratuït i confidencial per atendre els afectats és una de les seves peticions concretes. Una justícia ràpida i campanyes de conscienciació i sensibilització són altres mesures que també reclamen al voltant del maltractament, així com una llei específica, a l'estil de la que protegeix menors d'edat i dones, i uns pressupostos públics per crear serveis especialitzats.
La combinació de masclisme i edatisme estan al darrere d'aquestes agressions que, contra el que es pensa, no afecten sobretot persones grans molt dependents. De fet, un 17% dels afectats tenen un grau de dependència lleu, un 18% moderat i només un 7% tenen una greu discapacitat, segons dades del pioner Equip d'Atenció a la Vellesa de l'Anoia, dades que en molt bona part coincideixen amb les del servei de teleassistència de la Diputació de Barcelona. Coaccions, amenaces i enganys per obtenir diners o un testament favorable són habituals. En aquest cas, fills i nets són els més proclius a aprofitar-se dels progenitors o avis, molt més que els seus cuidadors.
Si no s'actua, l'envelliment de la població comportarà cada cop més aquests perills. A Catalunya, l'esperança d'edat està en les dones per sobre dels 86 anys i en els homes per sobre dels 80. Això, juntament amb la precarietat econòmica de moltes famílies, fa que tenir cura d'aquests familiars sigui complicat i que, per tant, hi hagi més possibilitats de caure en l'abisme del maltractament psicològic o físic. Cal posar els mecanismes per evitar-ho al màxim. Malgrat que la tendència familiar sigui intentar mantenir la gent gran al seu pis de tota la vida, les residències, si estan ben dotades tant de personal com d'instal·lacions, són una alternativa que ha d'anar a l'alça. Del que es tracta, en tot cas, és d'evitar la soledat de la gent gran i d'evitar, alhora, la temptació d'abús de poder per part de familiars i entorn. Garantir una vellesa saludable, digna i segura és un dels grans reptes de les societats avançades, un repte que requereix tant recursos públics com conscienciació ciutadana.
