Les unitats d'escolarització compartida (UEC) són una bona eina per a la societat, i per a molts alumnes l'última oportunitat d'aconseguir uns estudis que els facilitin el futur laboral. I això, aquí, és especialment important: l'últim informe sobre educació de l'OCDE ja deixava molt clar que la taxa de joves que deixen els estudis abans d'hora a Catalunya i Espanya continuava sent molt més alta que a la resta d'Europa. A Catalunya el 16,9% dels estudiants no acaben la secundària, segons dades del Govern. En un país on l'abandonament escolar prematur és un repte urgent, fins al punt que se situa a la cua d'Europa, són claus els centres educatius especialitzats en estudiants amb un alt risc de fracàs escolar.
El Govern externalitza la vuitantena d'UEC que estan en marxa en fundacions i empreses privades. Atenen els estudiants en grups reduïts i tenen la missió d'ajudar estudiants que estan a punt de quedar expulsats del sistema educatiu, que no tenen perspectives de futur, sovint tampoc autoestima i senten hostilitat cap als instituts. Els professors que hi treballen no tenen una feina fàcil. Tampoc els de la UEC Bon Port, al barri de la Marina, que aquest curs ha tancat i l'ha substituïda un centre de les Corts.
Sants-Montjuïc és el segon districte de la ciutat amb més alumnes que repeteixen curs a secundària: un de cada cinc estudiants de quart d'ESO, una xifra més gran del que tocaria, per això té sentit que hi hagi un centre com el de la UEC Bon Port. Ara els estudiants que hi anaven hauran de canviar de barri i acostumar-se a uns altres educadors i a un altre ambient.
Segons la directora de la UEC Bon Port, al concurs que el Consorci d'Educació de Barcelona va obrir a l'estiu per licitar les 16 UEC de la ciutat es van canviar les bases i per primera vegada no es tenia en compte la zona on s'oferien els estudis. El centre de les Corts i el de la Marina van empatar en criteris pedagògics, però l'oferta del primer era més barata. Segons Educació, les UEC reben alumnes de tota la ciutat i tenir en compte la territorialitat a les bases hauria fet que es pogués impugnar la licitació.
Més enllà d'aquest cas concret, el que queda clar és que les UEC són una de les eines que necessitem com a país per combatre el problema del fracàs escolar. Ajuden els estudiants a reconciliar-se amb l'ensenyament i a recuperar la fe en si mateixos i en la possibilitat d'aprendre una professió o un ofici. I per això cal tenir-ne cura. No es tracta de malgastar diners públics, però sí d'apreciar com cal els recursos que tenim per ajudar a evitar que els joves deixin els estudis abans d'hora. El que cal és reforçar-los i fer-los créixer, aprendre'n i millorar-los, perquè és evident que el problema encara està lluny de resoldre's, i que caldrà fer-hi més del que es fa ara.
