Crisi dels plàstics: Galícia reviu la utilització política d'un greu problema ambiental
El 8 de desembre passat, ja fa un mes, el Toconao, un vaixell amb bandera de Libèria, va perdre uns sis contenidors davant les costes portugueses, un dels quals portava com a càrrega 26 tones de bosses de 15 quilos de pèl·lets de plàstic, unes boles petites, de la mida d'una llentia, que es fan servir per fabricar productes de plàstic més grossos. Aquests pèl·lets, ja lliures fora de les bosses en la seva gran majoria, estan arribant a la costa gallega i, pel que es va saber ahir, també a l'asturiana. En aquesta història encara hi ha moltes incògnites obertes. No està clara la toxicitat d'aquests pèl·lets, tot i que les entitats ecologistes i alguns científics ja han avisat del perill que suposen per al medi ambient i per a la fauna. Tampoc se sap què portaven els altres contenidors i si podien portar també elements tòxics. I, el més preocupant, no està del tot clar per què no han funcionat les alertes i per què fins un mes després no s'han començat a prendre mesures per part de les institucions per solucionar el que sens dubte és un greu problema ambiental. De moment, la Fiscalia General de l'Estat, concretament la seva unitat especialitzada en medi ambient, ja ha obert diligències, i això potser permetrà veure'n més clarament les afectacions i determinar si algú ha comès algun delicte i també les responsabilitats en la resposta al fet.
Les entitats ecologistes com Greenpeace o l'associació Noia Limpa critiquen la lentitud de la Xunta, que no va activar la fase d'emergència al nivell 1 fins al 5 de gener, quan les primeres alertes dels ciutadans al 112 es remunten a mitjan desembre. Des del govern espanyol es critica, a més, que el govern gallec no hagi activat el nivell 2 que permetria la intervenció d'un operatiu estatal. I des de la Xunta s'acusa l'executiu espanyol de no haver facilitat informació sobre l'accident i la càrrega, es qualifica d'electoralistes les crítiques i alhora es nega que els plàstics siguin perillosos tot i que sí que reconeix que és millor retirar-los.
És inevitable, efectivament, tenir present en aquest cas que Galícia està en precampanya electoral –les eleccions seran el 18 de febrer–, i això distorsiona les respostes. L'altre context que tothom té al cap és l'antecedent del Prestige i la manera en què la mala gestió de la Xunta, i en aquell cas també del govern espanyol en mans del PP –queden per a la memòria els "hilillos de plastilina" que deia Rajoy–, van augmentar i minimitzar una catàstrofe ambiental que va trasbalsar el país. Tot i que aquella pèssima gestió no li va suposar una pèrdua electoral i els populars van tornar a guanyar còmodament les eleccions després d'aquell desastre, la desconfiança d'una bona part de la població amb la sensibilitat ambiental de la dreta gallega està molt arrelada. I, de fet, de moment han estat els ajuntaments i els voluntaris, organitzats a través de les xarxes socials, els que han portat el pes per recollir aquests microplàstics per evitar danys majors. Semblaria que en un cas així tothom s'hauria d'arremangar per trobar-hi solucions, però al contrari: el que hi ha és una picabaralla política que alenteix la presa de decisions. És una resposta lamentable. El debat hauria de ser sobre com minimitzar els danys i trobar les millors solucions. I després que tothom assumeixi la seva responsabilitat.