Milions d’adolescents d’arreu del món s’han convertit en inversors monetaris a través del seu mòbil gràcies a les criptomonedes. També molts adults, esclar. Tots ells aspiren a fer-se rics. Sense ser-ne conscients, han entrat en una espiral especulativa que crea addicció. Sobretot als joves, davant la perspectiva d’un món laboral precari, els motiva embutxacar-se diners sense esforç. Senten que tenen dret a un tall del pastís de la riquesa global que, pel camí de l’estudi i la feina, segurament els serà negat. Cobdícia? Revenja? Individualisme? Enlluernats per la promesa de diner fàcil i ràpid, busquen una sortida personal. Un 11% dels espanyols -uns 4,3 milions de persones- han invertit o inverteixen en criptomonedes. D’aquests, un 11% només hi han posat una quantitat testimonial de menys de 300 euros, però el 70% n’hi inverteixen més de 1.000 i el 40% creuen que és una aposta segura. I segura, sens dubte, no ho és.
La seguretat està lluny del volàtil món de les criptomonedes, entre altres coses per la manca de controls. Si la borsa ja és de per si un entorn complicat, encara ho és més el de les criptomonedes. La inexistent traçabilitat d’aquest diner i la falta de regulació sobre el seu ús, juntament amb el seu caràcter anònim, fan que ningú no sàpiga ben bé qui o què hi ha darrere d’un negoci que no està sustentat en les institucions tradicionals, com ara els bancs centrals. La mala premsa que arrosseguen els bancs alimenta, precisament, aquesta creença en la llibertat que en aparença representen les criptomonedes, associades a un miratge de febre d’or. La majoria d’inversos ignoren, per exemple, el perill que es converteixin en via de blanqueig de capitals, de pagament de rescats ransomware o d’operacions de narcotràfic.
Però no tothom hi veu els riscos. Mentre que la Xina sí que ha prohibit el bitcoin, el Salvador l’ha adoptat com a moneda de curs legal. Al Chicago Mercantile Exchange ja es cotitzen futurs sobre el bitcoin i a Espanya la Comissió Nacional del Mercat de Valors ha admès inversions en criptomonedes. L’organisme regulador nord-americà, la Security Exchange Comission, també ha autoritzat un primer fons cotitzat de bitcoins. O sigui, que comença a obrir-se pas en els entorns oficials. I, tanmateix, hi ha moltes zones fosques i una gran varietat: avui dia ja hi ha al món unes 10.000 criptomonedes diferents.
Les criptomonedes, basades en la tecnologia blockchain, aspiren a no quedar-se en efecte bombolla i, per tant, volen esvair la idea que només estan engreixant l’especulació. En tot cas, tal com funcionen i com es publiciten, costa molt de dissociar-les de la fascinació pel diner fàcil.
