El creixement del turisme arriba a un punt d'inflexió?

El turisme a Catalunya continua creixent, però a un ritme més lent. Al juliol van venir 2.394.535 visitants estrangers, un 3,7% més que l'any anterior, i es van gastar 3.127 milions d'euros, un 2%. És cert que el turisme continua augmentant, però ho fa al ritme més baix des que es va acabar la pandèmia. Els últims quatre anys el creixement de visitants havia superat cada juliol el 15%, i el de despesa, el 18%. A més, encara que la xifra absoluta de despesa ha augmentat, la mitjana del que s'ha gastat cada turista per dia ha baixat un 0,7%, i la despesa per persona durant tota l'estada també ha caigut un 1,5%. La quantitat de visitants que han pernoctat en hotels també ha davallat un 1,5% respecte a fa un any. El nombre de visitants a Catalunya, de fet, no ha arribat a igualar encara el d'abans de l'esclat de la covid-19, mentre que a Espanya, on el creixement de visitants és del 7,26%, el turisme estranger sí que ha superat els nivells prepandèmics.

Les xifres indiquen, doncs, que el cicle ascendent del turisme a Catalunya ha frenat aquest juliol, malgrat que durant la resta de l'any no havia estat així: el creixement de turistes internacionals des del gener és del 10,48%, sobretot per les dades de l'abril i el maig. Això no vol dir, doncs, que el sector del turisme estigui en crisi, ni que hagi de començar a caure, però pot començar a indicar que estem a punt de tocar sostre, que s'acosta un punt d'inflexió. Les protestes contra el turisme massiu, com la manifestació que es va fer a Barcelona, són un eco encara tímid de les que s'han fet a Palma o a les illes Canàries, però també assenyalen que hi ha malestar social, que potser hem arribat també a un punt d'inflexió pel que fa a la quantitat de visitants que pot assimilar la societat. 

Aquesta situació no és nova ni única. La massificació turística també es viu a França, per exemple, on Île-de-Bréhat, que té 400 habitants, ha imposat un límit de 4.700 visitants al dia. Les imatges de Santorini plena a vessar –on es va arribar a recomanar als veïns que limitessin la mobilitat davant l'arribada d'11.000 creueristes– han omplert les xarxes socials aquest estiu. I a la massificació cal afegir-hi els efectes de l'escalfament global: la calor ja fa que alguns turistes es repensin visitar segons quines zones a l'estiu. A més, es preveu que sequeres com la que ens afecta siguin cada vegada més habituals, i és d'esperar que també afectin el sector. L'evolució de la crisi climàtica fa previsible que aquestes situacions puguin empitjorar. 

Podria ser que ens acostem a un punt d'inflexió, al zenit del sector. I és que, com tot, ha de tenir un límit, perquè si la despesa mitjana per visitant i dia baixa i l'única manera de mantenir les xifres és augmentar el nombre de visitants, això repercutirà en els sous, en tota la societat i també en la qualitat del turisme en si. No tenim més remei que regular el sector perquè sigui tan profitós per al país com sigui possible sense que impliqui costos inassumibles. I alhora empènyer l'economia cap a la diversificació: Catalunya no hauria de ser un monocultiu turístic.