El PP ha decidit posar una querella contra el PSOE per corrupció, una iniciativa insòlita en un partit polític, ja que sembla que delegui en els jutjats la feina d'oposició que li tocaria fer en altres àmbits, per exemple al Congrés dels Diputats. Però encara és més lamentable que aquesta querella no es basi en fets mínimament comprovats, per exemple en relació amb el cas Koldo, sinó en una acusació anònima de la qual es va fer ressò un mitjà amb tan poca credibilitat com The Objective, en què s'afirma que un empresari va entrar a la seu de Ferraz amb sacs plens de diners. Uns diners que, segons el denunciant, servirien per finançar il·legalment el partit a canvi de favors polítics. La jurisprudència del Tribunal Suprem fixa que no es poden presentar querelles basades només en retalls de premsa, que és el que fan habitualment organitzacions ultres com Manos Limpias, i per tant la Fiscalia ja augura que aquesta iniciativa legal tindrà poc recorregut.
Per tant, és lícit preguntar-se: per què ho fa, el PP? Hi ha un motiu conjuntural i un més de fons. El conjuntural és que la sobreactuació en aquesta qüestió li permet desviar l'atenció sobre l'error que van cometre els seus diputats quan van votar a favor d'una transposició legislativa europea que farà que alguns etarres surtin abans de la presó perquè se'ls recomptarà el temps que van passar tancats a França. Aquest dilluns han maniobrat al Senat per intentar forçar una altra votació al Congrés dels Diputats, però no està clar que se'n surtin.
La raó més de fons, però, és que Alberto Núñez Feijóo no vol assumir el desgast d'una moció de censura, que és el que tocaria fer en l'àmbit polític si de veritat el PP considera que la corrupció que afecta el PSOE és tan greu. Un cop més, Feijóo dubta i opta per un camí del mig que no acaba de convèncer ningú dins del partit. Si realment volgués anar a totes, Feijóo hauria d'entomar el risc d'una derrota parlamentària i presentar una moció de censura com la que va presentar en el seu dia Pedro Sánchez contra Mariano Rajoy. Però, esclar, no és només que Feijóo perdria amb tota probabilitat la votació (en tot cas dependria de Junts), sinó que en un debat al Congrés sobre corrupció el PP no té cap mena de credibilitat. Només fer la llista de condemnes o de casos pendents de judici que afecten el PP ja esgotaria bastants minuts de discurs a la tribuna. I recordem, a més, com arriba Feijóo a la presidència del PP: després que els barons del partit defenestressin el seu president per haver insinuat un cas de corrupció que afectava Isabel Díaz Ayuso.
El PP confia que amb el cas Koldo, o potser ja el cas Ábalos, en tindrà prou per desgastar Pedro Sánchez de cara a les pròximes eleccions. I potser té raó, perquè les informacions que afecten l'ex mà dreta de Sánchez no són gens optimistes per als seus interessos. Però el que no es poden acceptar són lliçons d'honestedat d'un partit que, per començar, actua des d'una seu que va ser pagada amb diner negre.
