L'últim informe PISA va provocar una forta sacsejada en el món educatiu, especialment intensa a Catalunya, on els resultats no van acompanyar gens. Plovia sobre mullat pel malestar d'un sector on s'entrecreuen molts problemes: el llast de les retallades de fa més d'una dècada, els efectes de la pandèmia, els continus canvis legals i de currículum, el pessimisme dels mestres, el debat sobre la innovació metodològica, la segregació de l'alumnat vulnerable, la persecució de la immersió lingüística, la manera com tractar les noves tecnologies, la manca d'atenció de l'alumnat, si cal o no posar deures, el paper de la memòria, la tèbia implicació de les famílies, la crisi d'autoritat, la polèmica sobre el calendari i els horaris, la governança i autonomia dels centres, la rigidesa de l'administració... I podríem seguir. Aquest cúmul de debilitats, dubtes i reptes no fa gens fàcil la recerca de consensos que tornin la serenitat, la bona feina i la il·lusió a les aules, ni per part dels mestres ni tampoc dels alumnes.
Davant de la necessitat de recuperar el rumb, és important parar atenció a veus autoritzades. Avui a l'ARA entrevistem el director d'Educació de l'OCDE, inventor i màxim responsable de les proves PISA, Andreas Schleicher. Coneix a fons la realitat educativa de molts països –inclosa la catalana– i disposa d'una notable quantitat d'informació comparativa. I quin és el diagnòstic d'aquest expert? Assenyala sense gaires filtres força coses a millorar en el nostre cas: per exemple, el fet que els alumnes catalans aprenguin massa coses de manera superficial, sense anar al fons. Segons el seu parer, l'excés de matèries fa impossible l'aprofundiment. Advoca, doncs, pel menys i millor. I per anar a les bases. És a dir: escriptura, lectura, matemàtiques. I tot al servei de fer pensar els nois i noies, de fer-los raonar, d'encuriosir-los perquè es motivin, perquè no siguin consumidors passius a l'aula de coneixements que considerin aliens. Més coses: es mostra a favor de posar deures per fer a casa, diu que la immigració sens dubte és un repte però que no pot ser una excusa, alerta del perill d'igualar per baix (ens falta l'ambició de l'excel·lència), no descarta la separació per nivells (vigilant que no generi segregació) i afirma, entre altres coses, que tenim un seriós problema d'indisciplina a l'aula. Schleicher també creu que els mestres catalans, a diferència dels d'altres països, tenen un salari adequat. I que val la pena que Catalunya miri enfora a la recerca de bons models.
Segur que les seves paraules incomodaran a més d'un. Parla molt clar. No vol dir que tingui raó en tot. Però fora bo pensar seriosament en el que diu. Sense por, sense prejudicis. Som a les portes d'un nou final de curs. Un nou curs que ha estat marcat més per les queixes que per la il·lusió, més pel victimisme que per les ganes de tirar endavant, més per la improvisació que per la mirada llarga. També som a les portes d'un nou canvi polític. No s'albira un govern fort i estable. Però l'educació no pot esperar. Ho sap el senyor PISA i ho sabem tots. Cal amb urgència un gran consens educatiu.
