La relació entre Junts i el PSOE, basada en una comprensible desconfiança que es remunta al Procés, ha estat la tònica d'una legislatura que, amb tot, ha anat avançant amb penes i treballs. Mai fins ara, però, el vot negatiu a un decret del govern per part dels juntaires (i també el PP i Vox, però això és més lògic perquè ells tenen com a únic objectiu fer caure el govern Sánchez) havia tingut un efecte pràctic tan negatiu en els interessos dels ciutadans. Fer decaure el famós decret òmnibus del PSOE, on hi havia desenes de mesures i canvis legislatius no consensuats prèviament, ha tingut com a conseqüència l'encariment immediat del transport públic, per exemple en els abonaments de Renfe. Una pujada de preus que els pròxims dies es pot fer extensiva a la xarxa de metro. I si no es troba una solució abans, el mes que ve els pensionistes cobraran menys, ja que també ha caigut la revalorització de les pensions.
Junts reclama ara la presentació d'un decret només amb les pensions i el transport i garanteix el seu vot favorable, però el PSOE, on havia caigut molt malament la jugada de la qüestió de confiança, sembla ara decidit a fer-los pagar un preu elevat pel seu vot al costat de la dreta i l'extrema dreta. El mateix Pedro Sánchez ha acusat avui els tres partits de provocar "dolor social" amb el seu vot al Congrés. Unes paraules gruixudes que podrien fer pensar que la relació entre els dos partits està al caire del trencament. Però no és exactament així. El que sembla és que tots dos busquen desgastar-se mútuament per aconseguir els seus objectius polítics, que en el cas de Junts passen per l'aplicació pràctica de l'amnistia, l'oficialitat del català a Europa i la transferència de les competències en immigració, mentre que el PSOE el que vol és mantenir-se al govern sense haver de patir costos excessius. Des de fora, però, els ciutadans assisteixen a un espectacle lamentable de dos partits barallant-se, i en el qual, en aquest cas concret, actuen com a ostatges de la negociació política.
Cal demanar als dos partits que busquin una manera de relacionar-se més constructiva, perquè en cas contrari estaran fent augmentar una desafecció que només beneficia l'extrema dreta. El PSOE ha de complir els seus compromisos i canviar la forma de governar, ja que no és la primera vegada que utilitza l'estratègia del decret òmnibus per posar els seus socis entre l'espasa i la paret. Però Junts també ha de calibrar molt bé l'impacte de les seves decisions, i sobretot decidir i comunicar sense embuts quin paper vol jugar a Madrid. Perquè l'oportunitat que té ara de ser interlocutor de certs sectors socials i econòmics la pot perdre si acaba propiciant un govern del PP i Vox.
La conclusió és que, malgrat tot el soroll, els dos partits, el PSOE i Junts, estan condemnats a entendre's. Per això seria recomanable que deixessin de jugar a aquesta mena de joc del gallina constant, que, tal com es va demostrar en el Procés, sol acabar malament.
