Tots tenim la sensació que ara hi ha més desastres naturals que abans. De vegades podríem pensar que es tracta de percepcions subjectives que no responen a la realitat sinó simplement al fet que hi ha més atenció mediàtica. Però en aquest cas la realitat és que sí, hi ha més episodis climàtics extrems, com ara huracans, inundacions o sequeres. Concretament un 30% més des del 1990. I això té conseqüències sobre les poblacions humanes. Segons dades del Centre de Monitoratge de Desplaçaments Interns (IDCM), cada any una mitjana de 22,7 milions de persones arreu del món fugen de casa a conseqüència de desastres vinculats a la crisi climàtica.
Aquesta xifra va en augment i es calcula que es pot multiplicar per 10 i arribar als 200 milions el 2050, de manera que és un fenomen que cal gestionar des d'ara mateix, almenys en dos fronts: les polítiques contra l'emergència climàtica i l'acollida d'aquests refugiats climàtics. La primera pota és claríssima: aturar l'escalfament global és necessari no només per salvar certes parts del planeta o per una qüestió mediambiental, sinó per pura supervivència per a l'espècie humana. El planeta esdevindrà ingovernable i inhabitable si permetem que centenars de milions de persones es vegin obligades a abandonar els seus llocs de residència a causa d'aquests fenòmens. Per tant, cal ser conscient que els sacrificis que toqui fer ara en aquest àmbit seran àmpliament recompensats en el futur.
Tot i així, la qüestió dels refugiats climàtics planteja ara mateix un interessant debat relacionat amb els drets humans i els drets concrets de les persones refugiades. Fins ara aquest concepte només es preveu per a les persones que fugen de la guerra o la violència, però la realitat és que ara ja són més els que abandonen casa seva per motius climàtics. De fet, són el triple. La qüestió és: qui podem considerar un refugiat climàtic? L'opinió pública es sensibilitza quan es tracta de fenòmens espectaculars i molt destructius, com ara terratrèmols o huracans, que capten l'atenció dels mitjans, almenys durant uns dies o unes setmanes. Però què passa quan els efectes són més a llarg termini? Quan la sequera converteix en improductives les terres de conreu, s'assequen els llacs que eren font d'alimentació o, simplement, les illes són engolides pel mar, com ja està passant en algunes zones del Pacífic? Les illes Fiji tenen plans per traslladar un centenar de pobles que seran inundats per la pujada del nivell del mar, i les Salomó evacuaran una ciutat sencera.
El debat sobre els refugiats climàtics ja ha arribat als tribunals d'Alemanya i Nova Zelanda amb el cas de persones que van apel·lar a aquesta condició. El cas neozelandès, a més, va propiciar una resolució de l'ONU del gener de l'any passat que va admetre per primer cop que les persones que fugen a un altre país buscant refugi dels impactes de la crisi climàtica "no han de ser retornades" als seus països. Ens haurem d'acostumar a aquesta nova categoria de refugiats, que, malauradament, serà cada vegada més nombrosa.
