El Corredor Mediterrani: l'eterna promesa
L'eix logístic Barcelona-Tarragona, nucli central del Corredor Mediterrani, és el tercer més important de la Unió Europea pel que fa al volum de tràfic de mercaderies. Només el superen el de la conca del Ruhr (Alemanya) i el de Milà i els seus voltants (Itàlia). Però és un eix que, malgrat una demanda històrica dels sectors productius, continua coix en la seva vital connexió ferroviària. La seva potència i eficiència resten, doncs, greument compromeses. Resulta incomprensible. Aquest dijous hem assistit, un cop més, a un acte multitudinari empresarial per reclamar que s'acceleri la seva finalització: un acte marcat tant per la unitat com per l'escepticisme. Costa de creure que aquest cop sí. Aquesta ja és la sisena edició de la trobada, marcada pel lema #QuieroCorredor. Cada vegada aconsegueix més assistents i cada vegada s'expressen els mateixos laments, amb el centralisme endèmic de l'Estat i la inèrcia de l'Espanya radial com a blanc de les principals crítiques. El que durant anys va ser un clam català ja fa temps que és un clam que ressegueix tota la costa mediterrània peninsular. Però ni així sembla que estigui garantida l'execució veloç d'aquesta infraestructura.
L'imperatiu ambiental, que s'ha sumat ara a l'econòmic, hauria d'ajudar a donar-li impuls. Tant de bo. De fet, aquesta mateixa setmana el lobi Fermed, pioner en la reivindicació, ha fet pressió a Brussel·les amb l'argument mediambiental, reclamant una inversió addicional de 100.000 milions d'euros als 300.000 que l'executiu comunitari ja té previstos desemborsar per millorar i optimitzar les línies ferroviàries de les connexions més transitades d'Europa. D'aquests 100.000 milions reclamats, 18.000 haurien de ser per al Corredor Mediterrani. Els trens consumeixen 7,8 vegades menys energia i el transport ferroviari és quatre vegades més barat que el tràfic de mercaderies rodat. No actuar en aquest terreny contribuiria a la hipocresia climàtica que aquests dies plana sobre la cimera egípcia COP27.
La presència de la ministra de Transports i Mobilitat, Raquel Sánchez, a la trobada dels empresaris indica que alguna cosa està canviant. El govern espanyol té previst posar en marxa prop de 100 quilòmetres del Corredor Mediterrani fins al març del 2023. El ritme ha millorat en els últims anys, però no n'hi ha prou. La ministra veu el got mig ple, però ni els presidents dels territoris afectats, inclòs el català Pere Aragonès, ni els empresaris són tan optimistes. La pressió i el descontentament es mantenen alts. Són molts anys de desenganys i retards. Actualment, estan en servei 589 km del Corredor, segons dades del ministeri. Fins a arribar als 1.300 km previstos encara falta massa. No són gratuïts, per tant, els temors del president de l'Associació Valenciana d'Empresaris (AVE), Vicente Boluda, per a qui és "impossible" que el Corredor Mediterrani estigui acabat el 2026. "Ni l'any 2035!", clama. Costa no haver-li de donar la raó en els seus mals auguris. I clama igualment al cel la denúncia del propietari de Mercadona, Juan Roig: "Hem trigat tres hores per venir de València a Barcelona. Per anar de València a Madrid només és una hora". Desesperant.