Actualment hi ha més de 900 milions de persones més grans de 65 anys al món i el 2050 podran ser 2.000 milions, explica Francesc Posas, director de l'Institut de Recerca Biomèdica, institució pionera en posar en marxa un programa sobre l'envelliment. S'ha parlat molt del repte socioeconòmic que suposa això, tant pel que fa a les pensions com a la cura d'aquestes persones, però potser està bé deixar de veure-ho només com un problema i considerar-ho el que és, una de les grans fites de la humanitat dels últims dos segles. Es veu clarament en el gràfic que acompanya l'obertura del dossier que avui dediquem a la recerca sobre la longevitat i l'envelliment. El 1800, l'esperança de vida de la població europea eren 33,3 anys. D'acord, es morien molts infants i això feia que la mitjana baixés molt, però el cert és que molt pocs arribaven a vells i la majoria morien abans d'haver sortit del que avui considerem la joventut. Les mesures higienistes i la posada en marxa de la canalització d'aigües fecals, el clavegueram com es coneix avui en dia, van suposar una revolució, i el 1900 l'esperança de vida ja havia pujat als 42,7 anys, gairebé deu més. I la mitjana encara va pujar més quan cap al 1930 es va descobrir la penicil·lina, que juntament amb les primeres vacunes van aconseguir reduir la mortalitat infantil. El 1950, però, l'esperança de vida a Europa encara era de 62 anys, i des de llavors ha pujat fins a fregar gairebé els 80 anys (78,6) el 2019.
Aquesta esperança de vida més elevada s'ha degut en gran part als avanços científics i mèdics, i ara també ens trobem a punt d'una nova revolució. No tant perquè es pugui allargar encara més la vida -també s'està estudiant-, sinó perquè la recerca de l'última dècada està centrada en trobar els mecanismes per revertir o alentir l'envelliment i evitar així algunes de les principals malalties -Alzheimer, càncer...- que hi estan associades. Moltes d'aquestes investigacions encara estan en fase d'assaig amb animals, però algunes ja estan en fase clínica amb humans, i tot i que és d'hora per saber-ne els resultats obren portes d'esperança a la millora de la qualitat de vida de la gent gran.
La ciència avança, sí, però si una cosa s'ha après aquests anys és que envellir bé també depèn molt del que fa cadascú. La millora dels últims anys es deu en bona part al fet que cada cop més gent ha incorporat hàbits de vida saludables que li permeten tenir una vida activa malgrat l'edat. Com bé ens expliquen els testimonis d'avui al dossier, i també els experts a qui hem demanat consells per envellir bé, la clau és sempre tenir bons hàbits, tant pel que fa a l'alimentació com a l'exercici i a mantenir la ment ocupada i cuidar les relacions socioafectives. I això cal començar-ho a fer abans, perquè el que es fa de jove repercuteix en la salut de gran. L'experiència del covid també ha mostrat la crisi i la precarietat del sistema de residències. Caldrà un gran canvi, perquè ara, certament, moltes fan més una funció de residència sociosanitària sense tenir els serveis que això requeriria, i en canvi no s'han adaptat a oferir als vells autònoms els serveis que requeririen. És una revolució pendent que cal iniciar de seguida.
