Feia molt de temps que a la capital espanyola circulaven rumors sobre la crisi de govern que preparava Pedro Sánchez però ningú podia sospitar que tindria l'abast que finalment ha tingut. Fins a set nous ministres (cinc dones i dos homes) entren a formar part d'un executiu del qual cauen pesos pesants del sanchisme com la ja exvicepresidenta Carmen Cavo o José Luis Ábalos, que també abandona el càrrec de secretari d'organització del PSOE després d'haver sigut la mà dreta de Sánchez des que va recuperar la secretaria general del partit. La remodelació afecta també de ple l'equip més proper al president, ja que prescindeix del seu principal assessor, Iván Redondo, que ocupava el càrrec de cap de gabinet, en una notícia rebuda amb satisfacció al PSOE, que sempre havia desconfiat de l'excessiu poder que acumulava.
Sánchez, doncs, fa un cop de timó en plena legislatura amb un missatge clar: un nou govern amb les forces renovades, amb gent que prové del PSOE, principalment d'alcaldies de ciutats mitjanes, que pertany a la mateixa generació que el president (nascut als anys 70) i amb qui té la intenció d'esgotar la legislatura. I quin serà l'objectiu d'aquests pròxims dos anys? Doncs bàsicament la recuperació econòmica després de la pandèmia, i per aquest motiu la nova vicepresidenta primera serà la titular d'Economia, Nadia Calviño, el nom que surt més reforçat de la crisi. Calviño, ben vista a Brussel·les, serà la que pilotarà, juntament amb l'equip de presidència que liderarà Félix Bolaños, el repartiment dels fons europeus.
En clau catalana sobta el canvi de ministeri de Miquel Iceta, que tot just sis mesos després d'aterrar a Política Territorial es farà càrrec del ministeri de Cultura i Esports. Sánchez no ha volgut premiar un dels puntals del sanchisme al territori, ans al contrari, tot i que Iceta continuarà jugant un paper important en la carpeta catalana. Una altra de les sorpreses del canvi de govern és el fitxatge de l'alcaldessa de Gavà, Raquel Sánchez, per ocupar la cartera de Transports. El PSC, doncs, guanya un representant més en el consell de ministres i amb un departament especialment sensible per a Catalunya, com és el de les infraestructures. Des de Josep Borrell amb l'últim Felipe González que un català no ocupava aquest ministeri, un dels més ben dotats econòmicament i que pren decisions clau per al desenvolupament econòmic i la cohesió territorial.
Però si hi ha una cosa que caracteritzarà a partir d'ara aquest govern, i més després de la marxa de Pablo Iglesias, serà el presidencialisme. Un cop fulminada Susana Díaz a Andalusia, Sánchez ja no té oposició interna al partit. El nou govern d'alguna manera exemplifica aquest poder absolut, i és una manera també d'avisar l'oposició que no té cap intenció de tirar la tovallola, al contrari. Desfent-se del que fins ahir mateix era el seu nucli dur, Pedro Sánchez apareix ara, deslliurat ja d'hipoteques, com a únic responsable de totes les decisions. Probablement, l'autèntic sanchisme comença ara.
