La decisió del Tribunal Constitucional d'inadmetre un recurs d'empara d'una víctima del franquisme, Francisco Ventura, que va ser torturat per la policia durant el règim ha tornat a frustrar les esperances dels col·lectius de memòria històrica, que esperaven que l'aprovació de la nova llei de memòria democràtica permetés investigar aquells crims i saltar el mur de la llei d'amnistia del 1977. La resolució del TC, amb majoria progressista però on només dos magistrats s'han desmarcat de la decisió, argumenta que l'entrada en vigor de la nova llei no suposa cap canvi respecte a la situació anterior. I això que l'article 2.3 de la norma afirma que la llei d'amnistia s'ha d'interpretar d'acord amb el dret internacional i els drets humans, és a dir, considerant que hi ha una mena de delictes que no prescriuen ni es poden amnistiar, que són els de lesa humanitat, que inclou precisament les tortures.
Fins ara, del més d'un centenar de querelles que s'han presentat a tot l'Estat per investigar els crims del franquisme només una s'ha admès a tràmit. El Constitucional tanca un altre cop amb pany i forrellat el pacte de la Transició que va permetre que els crims de la dictadura quedessin impunes, i ni el pas del temps, ni l'acció de jutges concrets, ni els canvis en la composició del TC han aconseguit obrir una escletxa per fer justícia perquè milers de persones que van patir tortures puguin veure com s'aclareixen aquests fets i es depuren responsabilitats. La mateixa ONU ja fa temps que té establert que l'amnèsia no pot ser el fonament de cap règim democràtic i anima els estats a reconèixer i donar suport a les víctimes de règims totalitaris.
Espanya, però, continua encallada i avui encara no té un relat compartit sobre la dictadura (Catalunya, en aquest cas, és una excepció). Tant és així que els tímids passos que s'havien fet fins ara, per exemple per retirar la simbologia franquista de l'espai públic i identificar les víctimes de les fosses comunes, estan en risc per les contrareformes aprovades a les comunitats autònomes amb governs del PP i Vox. Aquestes lleis van més enllà, perquè no només es busca assegurar la impunitat dels botxins, sinó que persegueix la humiliació explícita de les víctimes. En alguns casos, com a Borriana (Plana Baixa), s'ha retirat una placa que recordava els republicans que van ser torturats i executats en un cèntric convent.
Aquesta galleda d'aigua freda del TC dona la raó als experts que alertaven que el redactat de la llei era insuficient i donava massa marge a la interpretació dels jutges, que a més tenen un determinat biaix ideològic i és un estament que no va ser depurat en el pas del franquisme a la democràcia. El govern del PSOE i els seus socis, després d'haver creat falses expectatives a les víctimes, hauran de buscar la manera de rescabalar-les, ni que sigui aprovant un altre text. Ha de quedar clar quina és la voluntat del legislador, que ha de respondre a una pregunta molt senzilla: ¿és partidari que es facin excepcions a la llei d'amnistia del 1977 perquè s'investiguin crims de lesa humanitat durant el franquisme? Sí o no?
