El control de les fronteres no pot derivar en inhumanitat
BarcelonaL'actual president del govern espanyol, Pedro Sánchez, es va mostrar molt crític amb la política migratòria de Mariano Rajoy quan era cap de l'oposició. "Quants més han de morir?", es preguntava el 4 de febrer del 2018 en referència a la notícia que s'havien localitzat 20 cadàvers davant les costes de Melilla. Quan va arribar a la Moncloa, la seva primera decisió va ser permetre el desembarcament del vaixell Aquarius, que transportava 600 immigrants rescatats al Mediterrani i al qual la Itàlia de Salvini havia tancat els ports. En el seu llibre Manual de resistencia, Sánchez escriu: "Haver salvat les 630 persones que viatjaven a l'Aquarius fa que valgui la pena dedicar-se a la política". Doncs bé, sembla que d'aquell Sánchez ja no en queda res. Davant de la tragèdia que va tenir lloc divendres a Melilla, quan almenys 23 migrants van morir i desenes van resultar ferits per la policia marroquina mentre intentaven saltar la tanca fronterera, Sánchez només ha tingut paraules d'agraïment cap a les forces de seguretat, i cap paraula d'empatia ni condol cap a les víctimes. És cert que la Unió Europea ha tancat files amb Espanya en aquest assumpte, però almenys el president del Consell, Charles Michel, ha tingut la decència d'enviar el condol a les víctimes.
Sánchez demostra en aquest afer allò que tant se li critica: l'excés de tacticisme polític. Tothom pot entendre que la gestió d'una frontera com la de Ceuta i Melilla no és un assumpte fàcil i que necessita dosis de pragmatisme i realpolitik. Però una cosa és això i una altra és girar l'esquena a la tragèdia i deshumanitzar les víctimes, a les quals Sánchez va acusar de protagonitzar "un assalt violent contra la integritat territorial d'Espanya". Perdoni, senyor Sánchez, però aquestes persones no atemptaven contra la integritat territorial de ningú perquè no són tropes invasores, són gent desesperada que fuig de les guerres i la fam i intenta buscar-se el futur a Europa. I no mereixien morir d'aquesta manera tan brutal ni ser tractats com si fossin bestiar. Són éssers humans, i com a tals tenen drets.
El fet d'haver arribat a un acord amb el Marroc perquè faci de policia de la frontera sud europea no ha de significar donar-li carta blanca per fer el que vulgui, però Sánchez continua entestat a intentar fer veure que el gir amb el Sàhara Occidental és un bon negoci per a Espanya perquè ara els marroquins contindran la immigració africana. El que va passar divendres, però, supera tots els límits. S'ha d'investigar què va passar exactament i castigar-ne els responsables, si n'hi ha.
La Unió Europea, que tan diligent ha estat a l'hora d'acollir els refugiats ucraïnesos, continua subcontractant el control de les fronteres a països com Turquia o el Marroc, amb dubtoses credencials democràtiques. Però tancar els ulls davant de la tragèdia, a banda de convertir-nos en còmplices, tampoc servirà de res. Perquè per molts morts que hi hagi, molts més intentaran arribar a Europa mentre no hi hagi futur al seu continent.