Els atacs contra el col·lectiu LGTBI no poden quedar impunes

BarcelonaAra fa una setmana, el carrer Borrell entre Parlament i Tamarit estava ple de gom a gom amb gent de tot tipus que celebrava ballant l'obertura del Centre Municipal de Recursos LGTBI, el primer d'aquest tipus que obre a Catalunya i que té com a finalitat oferir una atenció integral al col·lectiu LGTBI, així com aixoplugar algunes de les seves entitats més emblemàtiques. Avui a la tarda hi haurà una altra concentració davant del centre, però aquest cop serà per protestar per l'atac que va rebre diumenge a la matinada, quan diverses persones, segons un testimoni ocular, van trencar el vidre de l'entrada amb una tanca i van escriure a les vidrieres missatges homòfobs amb amenaces de mort i que anaven signats amb una creu celta, un dels símbols que utilitzen sovint el moviments neonazis.

Les entitats LGTBI han denunciat un repunt de les agressions homòfobes. Posen com a exemple l'agressió que hi va haver fa dues setmanes al metro de Barcelona i l'atac d'ahir, fet pocs dies després de l'obertura. Malgrat tot, des de la plataforma d'entitats que gestiona el centre i des de l'Ajuntament de Barcelona s'ha deixat clar que no hi haurà marxa enrere en la lluita per visibilitzar el col·lectiu LGTBI i que el centre ha agafat més sentit que mai, ja que una de les seves funcions, a més de l'atenció legal i de salut, és combatre la LGTBIfòbia. Aquest és un punt fonamental, perquè l'objectiu d'aquests atacs és generar por i atemorir el col·lectiu. L'Ajuntament de Barcelona i la plataforma tenen previst presentar una denúncia davant la Fiscalia d'Odi, i seria important que aquest cop la investigació permetés identificar els autors, a través de càmeres o de testimonis dels veïns, de manera que es pogués castigar els culpables. La percepció dels ciutadans és que hi ha una certa impunitat amb les agressions feixistes i, encara que possiblement molts cops sigui difícil o impossible identificar-ne els autors, seria important que s'incrementessin clarament els esforços policials i judicials en aquests casos per evitar l'efecte contagi que esperona aquests grupuscles reaccionaris perquè pensen que no els passa res.

L'ascens de la ultradreta arreu està provocant un creixement de les actituds homòfobes –al Brasil un diputat ha hagut d'exiliar-se després de rebre amenaces de mort pel fet de ser gai– i en cap cas es pot permetre que això s'estengui aquí. Barcelona és majoritàriament una ciutat compromesa amb els drets de totes les persones i per descomptat socialment hi ha un suport majoritari a la llibertat d'orientació sexual i respecte als drets de les persones LGTBI. Això és així per molt que, igual que hi ha un masclisme enquistat en la societat, també hi ha encara un reducte homòfob en molts comportaments particulars que socialment i políticament s'han de combatre, des de l'escola i principalment des de les institucions. Però com a ciutat, com a societat i com a país s'ha avançat molt en el reconeixement de drets, i ara no es pot fer cap pas enrere. Ens podem sentir orgullosos del que s'ha fet fins ara, i cal continuar treballant per eixamplar drets i sensibilitats per tal d'assegurar que Barcelona seguirà sent una ciutat oberta, inclusiva i alhora segura.