La construcció comença la desacceleració: què vol dir això?
El sector de la construcció creixerà gairebé la meitat el 2023 en relació al 2022 a Catalunya. Això no vol dir que baixi, sinó que s'ha frenat la pujada que portava i que va fer que el 2022, segons les dades de la Cambra de Contractistes d'Obra de Catalunya (CCOC), cresqués un 4,5%, un percentatge important però que encara no li havia permès assolir els nivells prepandèmics del 2019. Ara, el mateix organisme augura una desacceleració que pot situar aquest percentatge en només un 2%. Les raons són múltiples. D'una banda, la forta pujada de les primeres matèries ha fet difícil aquests últims anys arribar al ritme d'abans de la pandèmia. La crisi del covid va provocar primer desabastiment i després una major competència per obtenir les primeres matèries que ha encarit els preus. Per exemple, des del desembre del 2020 fins al juny d'aquest any l'acer corrugat ha pujat un 59% i els perfils metàl·lics entre un 34% i un 56%. Tot això tenint en compte, a més, que l'energia també s'ha encarit un 89%, en aquest cas a causa dels efectes de la guerra d'Ucraïna.
Una altra causa és la pujada dels tipus d'interès, una mesura del Banc Central Europeu destinada a frenar l'alça de la inflació, que ha fet que es reduís la demanda tant d'hipoteques dels particulars com de crèdits per part dels promotors. Tot plegat, en un context de certa incertesa legislativa, queixes dels empresaris per la manca de mà d'obra qualificada i crítiques també de la patronal sobre la manca d'inversions en obra pública, malgrat que aquests anys encara se n'ha fet prou impulsada pels fons Next Generation de la Unió Europea.
És molt d'hora per veure si aquesta frenada és un primer avís de què acabarà passant aquest semestre. En els últims anys hem vist com la situació geopolítica, molt inestable, pot fer canviar les previsions de manera dràstica en poc temps. El Banc Mundial va avisar al juny que aquest semestre l'economia empitjoraria amb menys creixement del previst, però en l'àmbit global les seves previsions podrien quedar curtes si realment es confirma la crisi a la Xina que, també, té en gran part un vessant immobiliari que preocupa als analistes.
El que està clar és que l'economia espanyola, i també la catalana –que han mantingut una bona fortalesa aquests últims mesos si es compara, a més, amb el context de països de la Unió Europea com ara la cada cop més preocupant economia alemanya–, pot patir una sotragada si la inestabilitat política s'allarga gaire. Al gener la Unió Europea tornarà a imposar el límit de dèficit i s'enduriran de nou les regles que s'havien relaxat per l'encadenament de les crisis del covid i la guerra, i llavors serà important que es puguin prendre mesures clares de protecció d'una economia que, ara mateix, ha sobreviscut gràcies, de nou, al sector serveis a la construcció. Si hi ha repetició electoral, la incertesa s'estendrà encara més mesos. Si no n'hi ha, i acaba tornant a governar a Sánchez, ho tindrà més malament per aplicar les polítiques expansionistes de despesa pública que ha fet fins ara perquè el control del sostre de dèficit estarà ara, gràcies a la llei Montoro, en mans d'un Senat dominat del tot pel PP. Arriba una tardor complicada.
