És evident que la imatge dels Mossos d'Esquadra ha quedat molt tocada pel fracàs en l'operatiu per detenir Carles Puigdemont aquest dijous, i això ha fet que hi hagi moltes veus, sobretot a Madrid, interessades a qüestionar que Catalunya tingui la seva pròpia policia. És per aquest motiu que cal ser molt curosos a l'hora d'intentar explicar el que va passar dijous a les immediacions de l'Arc de Triomf. Tal com han reconegut el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, i el comissari en cap, Eduard Sallent, el principal error va ser no preveure que l'expresident intentaria eludir la detenció organitzant una fuga planificada des del mateix escenari des d'on es va adreçar als ciutadans congregats. I no ho van fer perquè es van creure el que Puigdemont havia proclamat a tort i a dret, i és que pretenia assistir al ple d'investidura de Salvador Illa perquè era el seu dret com a diputat electe. La Comissaria d'Informació va cometre, doncs, un error d'apreciació –més enllà de si van ser enganyats per l'entorn de Puigdemont– que els va dur al fracàs.
La paradoxa en aquest cas és que és precisament el coneixement de la realitat catalana el que els va portar a equivocar-se. No van voler efectuar la detenció en un lloc concorregut ni provocar una situació que pogués posar en perill la seguretat dels milers de manifestants que havien acudit a donar suport a Puigdemont. Sens dubte la Guàrdia Civil o la Policia Nacional no haurien actuat amb tants miraments, però els Mossos, sempre amatents a cuidar la seva imatge de policia democràtica que sempre busca la proporcionalitat en les seves actuacions (com durant l'1-O), van voler guardar el màxim respecte institucional a l'expresident i a les autoritats que l'acompanyaven. Però això no vol dir que siguin una mala policia. L'error va ser més de tipus polític que operatiu.
Perquè més enllà d'aquesta espifiada puntual, agreujada pel fet que hi ha mossos que van col·laborar en la fugida, ara més que mai cal posar en valor el fet que Catalunya compti amb una policia pròpia. Algú s'imagina com haurien anat les coses durant el Procés amb la Guàrdia Civil i la Policia Nacional? Lamentablement, hi ha persones que des de l'independentisme carreguen contra els Mossos i sembla que enyoren aquells temps. Fins i tot persones que venen de l'espai polític que va ser clau per crear el cos, l'antiga CiU. En el fons, no fan més que portar fins a les darreres conseqüències la idea llançada pel llavors president Quim Torra quan va dir que la Generalitat, és a dir, l'autogovern, era un obstacle per a l'alliberament nacional de Catalunya. Quina immensa miopia! És justament al contrari: com més autogovern i més sobirania, millor per als catalans, sempre. I més a prop de l'objectiu de la sobirania plena.
I, en el cas concret dels Mossos, només cal comparar-los amb els seus homòlegs espanyols per comprovar que aquí hem sabut construir un model diferent de policia, més empàtica, més democràtica i més pròxima al ciutadà. Sisplau, no caiguem en la trampa. Els Mossos són un puntal de l'autogovern català, i com a tal s'ha de defensar.
