Per descomptat, no cal donar les gràcies a Hisenda per les dades anunciades aquest dimecres. Són diners fruit d'impostos que s'haurien de recaptar directament per la Generalitat de Catalunya, que, a més, com és de sobres conegut, pateix un dèficit fiscal històric. Però això no treu que el que ha passat al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) sigui, en termes generals, positiu per al país i, més en concret, per a les finances catalanes. La moderada satisfacció expressada pel conseller d'Economia, Jaume Giró, que, a més, ha assistit a la reunió –cosa que feia temps que no passava amb els seus predecessors– s'ha d'entendre en aquest sentit. I s'ha de contextualitzar en el marc d'unes relacions en reconstrucció entre els governs català i espanyol, a les portes d'una pròxima Comissió Bilateral per seguir tractant qüestions econòmiques i de competències: una reunió, per cert, que de moment no té ni ordre del dia ni prioritats consensuades. El fet, d'altra banda, que aquest dijous el president Aragonès no assisteixi a la conferència de presidents autonòmics també forma part d'aquest equilibri negociador, amb l'horitzó de la taula de diàleg polític del setembre. El govern català busca treure rèdits concrets sense rebaixar plantejaments respecte al plet sobiranista. Aragonès i Giró s'han repartit els papers.
En tot cas, els resultats tangibles del CPFF són que els pressupostos catalans rebran 21.057 milions, un 6,8% més que l'any anterior. L'increment mitjà autonòmic és del 6% i Catalunya és la sisena més beneficiada, per darrere de la Rioja (8%), Cantàbria (7,8), les Canàries (7,3%), Extremadura (7,1%) i Galícia (6,9%). A més, no s'hauran de retornar les liquidacions negatives dels anteriors exercicis: en aquest cas, per a Catalunya la liquidació negativa era especialment rellevant, de 1.024 milions d'euros, a la qual ara ja no haurà de fer front. En l'anterior crisi, la del 2008, no es va perdonar res, tot i que es va donar un marge de 20 anys per al retorn, cosa que encara grava els pressupostos del Govern. I el tercer punt positiu té a veure amb l'IVA pendent del 2017, que igualment queda condonat a través d'una partida extra a compte dels pressupostos de l'Estat i que en el cas català són 458 milions.
Pel costat negatiu, els fons extres covid no es calcularan segons el PIB, tal com demanava Catalunya i com seria lògic si del que es tracta és de donar un nou impuls econòmic. El càlcul es farà per població, i això suposarà que dels 13.000 milions inicials previstos, Catalunya en rebrà 2.160, un 16,6% del total. I en el capítol de males notícies també hi ha el fet que el marge de dèficit per a les autonomies s'hagi quedat en el 0,6%, quan des del Govern es demanava que fos de l'1,1%, cosa que sembla poc realista per l'evolució de la pandèmia, la represa econòmica menys ràpida de l'esperat i la previsible crisi social que aflorarà l'any que ve un cop deixin de ser efectives les diferents polítiques que han fet d'escut social, des dels ERTO fins a la congelació dels desnonaments. Socialment, el 2022 pot ser un any complicat i un marge de dèficit més ampli permetria respondre millor a les necessitats dels ciutadans.
