Conscient del problema de credibilitat que té davant de l'electorat sobiranista pel seu passat, Salvador Illa ha volgut llançar aquest dissabte un missatge inequívoc: "El meu compromís és complir íntegrament els acords", ha dit en referència als pactes subscrits amb ERC i Comuns. Illa, que ja ha comunicat al president del Parlament que disposa dels vots necessaris per ser investit, és conscient, a més, que no serà fàcil portar a terme el que s'ha subscrit amb ERC, sobretot el capítol dedicat al finançament singular, que ha provocat malestar en les baronies del PSOE. Per això també ha volgut remarcar que l'acord "no va contra ningú" i que tampoc ningú ha demanat al PSC que es renunciï a la "solidaritat".
En la seva primera aparició pública des que es va fer públic l'acord, i després de l'ajustada votació de les bases d'ERC, Illa també ha volgut agrair la feina als equips negociadors dels tres partits, ha expressat respecte per les formacions que li donaran suport i ha lloat que es tracta d'un exemple de "bona política". És cert que l'acord semblava molt llunyà fa només uns dies i que tothom ha hagut de fer cessions, el primer el mateix PSC. Per això ara caldrà agafar la paraula a Salvador Illa perquè compleixi el que s'ha acordat. Abans li tocarà, com ja consta que està fent, llimar les reticències del PSOE i treballar també perquè els aparells de l'Estat, i en concret l'Agència Tributària, no torpedegin l'acord.
L'altra gran notícia del dia és l'anunci de l'expresident i líder de Junts Carles Puigdemont, en el sentit que prepara un retorn imminent per assistir a la investidura d'Illa, que podria ser aquest mateix dimecres, malgrat el risc real de detenció. Cal dir d'entrada que la detenció seria il·legal, ja que hi ha una llei d'amnistia en vigor, però ja sabem que el Tribunal Suprem espanyol no té cap intenció de complir-la, almenys fins que no l'obliguin el TC i la justícia europea. La detenció, justifica Puigdemont, serviria per denunciar aquesta situació, però també és cert que posaria fi a la lluita de l'exili de la manera més trista, amb l'independentisme havent perdut la majoria al Parlament i sense un guany polític evident més enllà de l'impacte internacional, que mai serà el de 2017. És per això que no tothom a Junts veu clar aquest pas, que deixaria la formació amb el lideratge empresonat i amb un marge de maniobra molt reduït, igual que li va passar a ERC l'any 2017.
Aquest fet, si es produeix, tindria un profund efecte desestabilitzador sobre la política catalana i espanyola que també caldria calibrar, ja que l'escenari d'un Puigdemont empresonat combinat amb un govern del PP i Vox és certament esfereïdor. La política és l'art de saber aprofitar les oportunitats i les conjuntures en benefici del bé comú. I la realitat és la que és i no la que voldríem que fos. Sota aquests paràmetres, tothom ha de pensar molt bé els passos que cal fer.
