Enmig de la paràlisi i la incertesa per la manca d'acord per formar govern, aquest dilluns s'ha produït un compromís històric en l'àmbit dels drets socials: l'elèctrica Endesa s'ha convertit en la primera que signa un conveni amb la Generalitat i les quatre diputacions per assumir solidàriament les factures impagades de 35.000 famílies vulnerables. En virtut de l'acord, que és fill del decret 24/2015 contra la pobresa energètica, Endesa es farà càrrec del 73% del deute, mentre que la resta anirà a càrrec de les administracions. El conseller de Treball i Afers Socials, Chakir el Homrani, s'ha mostrat confiat que la resta de distribuïdores s'acabaran sumant a la mesura.
L'acord també és mèrit de la lluita d'una entitat com l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), nascuda el 2014 amb l'objectiu de garantir l'accés universal als subministraments bàsics (electricitat, aigua i gas) i que en els últims anys ha obtingut victòries importants, com la prohibició que es pugui tallar la llum a famílies vulnerables. Igual que va passar amb la PAH, l'APE ha tingut l'habilitat d'introduir el concepte de pobresa energètica en el debat polític amb casos com el de la mort d'una dona de 81 anys a Reus l'any 2016 en un incendi provocat a casa seva per espelmes enceses, ja que Gas Natural li havia tallat el subministrament.
La condonació del deute alleugereix la situació de milers de famílies que vivien amb l'espasa de Dàmocles d'una acció judicial en contra seu per impagament. A més a més, a partir d'ara es crearà un fons al 50% entre les administracions i la distribuïdora per fer front a deutes d'aquests tipus. L'acord, en realitat, beneficia a tothom i és un exemple a seguir, ja que l'empresa difícilment hauria cobrat mai els gairebé 40 milions d'euros de deute existent. Endesa actua de manera intel·ligent a l'acceptar una quitança a canvi de rebre 10,6 milions de les arques públiques i fer un moviment que té un innegable impacte positiu en la percepció de la seva imatge. Ells han entès abans que la resta que en la societat actual es demana a les empreses que no només siguin eficients, sinó que tinguin "ànima", allò que s'anomena responsabilitat social corporativa. Així doncs, la fórmula de pressió social, administracions hàbils (i disposades a desemborsar recursos) i empreses responsables ha sigut un èxit.
Es calcula que un 11% de la població pateix la pobresa energètica, és a dir, té dificultats per pagar les factures. Com a societat ja hem entès que no ens podem permetre llars amb infants o gent gran sense calefacció a l'hivern, i per això és de justícia que entre les empreses, que tenen grans beneficis, i l'administració pública es busquin maneres d'ajudar aquestes persones. Ara bé, caldrà redoblar esforços perquè la resta de grans empreses distribuïdores se sumin a l'acord i facin el mateix en el seu àmbit (aigua, gas, etc) per arribar així a una capa més àmplia de la població. En aquest cas, la pressió no ha de venir només dels activistes, sinó dels consumidors, que cada cop més valoren quina és l'actitud d'una companyia abans de contractar els seus serveis.
