BarcelonaEl fenomen de l'extrema dreta no és exactament nou a Catalunya, però sí que és cert que a les eleccions de diumenge passat la irrupció de Vox a Barcelona i la resta de ciutats de l'àrea metropolitana obliga a fer una reflexió profunda sobre les seves causes i com afrontar-les. La temptació, per part de certa esquerra sobretot, pot ser intentar circumscriure el fenomen a la manipulació i la ignorància de la gent, però, sense obviar que l'extrema dreta és especialista en tècniques per agitar la por i arribar als joves per circuits mediàtics alternatius, hi ha una problemàtica de fons que cal abordar. A Catalunya Vox ha tret un 5% dels vots en global, 150.000, i 124 regidors. Caldria sumar-hi altres fenòmens locals de caràcter xenòfob com Aliança Catalana a Ripoll i Som Identitaris a Vic (on recordem que la Plataforma per Catalunya de Josep Anglada va treure 5 regidors el 2011). Al conjunt d'Espanya els vots a Vox representen un 7%, però el seu impacte polític és molt més gran perquè el PP necessita aquests vots per sumar majories a molts ajuntaments i comunitats autònomes, com ara el País Valencià o les Balears.
El cas és que Catalunya no és immune a un corrent de fons d'àmbit global que ha portat aquestes forces o bé a governar països com ara Itàlia o Hongria o bé a disputar de tu a tu la presidència de repúbliques com la francesa. Hi ha factors que són comuns a tots els casos i altres que són més específics del cas català. L'arribada de població immigrada, amb tota la problemàtica que això comporta en termes d'integració i competència per les ajudes socials amb els autòctons, és potser el factor principal. I associat a aquest factor hi ha la incertesa econòmica que ha provocat la guerra d'Ucraïna, amb una pujada de la inflació que ha castigat les butxaques de les capes més vulnerables de la població.
Aquests nostàlgics del franquisme, que tenen un pes important en l'estructura del partit, no són, però, la part majoritària de l'electorat
En els barris de les classes acomodades el discurs de l'extrema dreta no se centra tant en la immigració com en la inseguretat i qüestions com les ocupacions. I en el cas català no es pot ignorar que també hi ha un component identitari molt important, de gent que se sent espanyola d'una manera excloent i que voldria viure en un estat unitari on el component català fos residual. Aquests nostàlgics del franquisme, que tenen un pes important en l'estructura del partit, no són, però, la part majoritària de l'electorat. En realitat, els experts alerten que l'extrema dreta el que està fent és capitalitzar el descontentament amb el sistema d'una part de la població, d'una manera similar al que va fer Podem el 2015. És de vegades un vot reactiu, antisistema, sense una gran ideologia darrere. De fet, una cosa que està fent molt bé l'extrema dreta és seduir la gent jove amb un discurs d'aires rupturistes i trencadors. "Diuen el que els altres no s'atreveixen a dir", afirmen alguns d'aquests joves votants de Vox.
El cas és que la resta ha de fer un diagnòstic acurat de la situació i mirar de buscar solucions abans que sigui massa tard.
![Tiktok de fatxes](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 4 3"%3E%3C/svg%3E)
